Els matriarcats de l'Àrtic: les dones inuit
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els viatgers de la Gran Anaconda

Els matriarcats de l'Àrtic: les dones inuit

"Sobre el 'kule' es va edificar la cultura dels inuit", afirma l'antropòleg Francesc Bailón. El "kule" era un llum d'esteatita que s'alimentava amb greix de foca i balena. Les dones inuit tenien com a tasca exclusiva tenir-ne cura, mantenir-lo sempre encès. Però no només servia per cuinar, il·luminar, escalfar o assecar les pells; el "kule" representava, sobretot, l'ànima de les llars inuit. Vet aquí la gran responsabilitat de la mare, l'àvia o la filla. A Groenlàndia, com també en molts altres països i societats de l'Àrtic, les dones són les que porten la veu cantant a la llar. Amb alguna excepció. Francesc Bailón ha conegut dues dones inuit caçadores, una feina gairebé sempre exclusiva dels homes. Una d'elles, la Teresia, es considera la dona més dura del món, capaç de caçar a temperatures tan extremes que ningú més pot suportar-les. La Teresia viu a Ittoqqortoormiit, un lloc remot a la costa est de Groenlàndia, just on Bailón va batre el seu rècord de fred: 68 ºC sota zero. Ni tan sols el termòmetre que portava a la butxaca el va resistir.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".

MÉS ÀUDIOS DEL PROGRAMA

SECCIONS