Anar a la navegació principalAnar al contingut
Els viatgers de la Gran Anaconda

El tast de la Gran Anaconda: Viure a 45º sota zero a Groenlàndia és normal sobreviure és complicat

Durada: 5 min
12/01/2018
"Sobre el Kule es va edificar la cultura dels inuit", afirma l'antropòleg, Francesc Bailón. El Kule era un llum d'esteatita que s'alimentava amb greix de foca i balena. Les dones inuit tenien com a tasca exclusiva tenir-ne cura, mantenir-lo sempre encès. Però no només servia per cuinar, il·luminar, escalfar o assecar les pells, el Kule representava, sobretot, l'ànima de les llars inuit. Vet aquí la gran responsabilitat de la mare, l'àvia o la filla. A Groenlàndia, com també en molts altres països i societats de l'Àrtic, les dones son les que porten la veu cantant a la llar. Amb alguna excepció. En Francesc Bailón ha conegut dues dones inuit caçadores, una feina, gairebé sempre, exclusiva dels homes. Una d'elles, la Teresia, es considera la dona més dura del món, capaç de caçar a temperatures tant extremes que ningú més pot suportar-les. La Teresia viu a Ittoqqortoormiit, un lloc remot a la costa est de Groenlàndia, just on Francesc Bailón va batre el seu rècord de fred: 68º C sota zero. Ni tan sols el termòmetre que portava a la butxaca el va resistir.

Àudios