S'han trobat 5 resultats: "ana briongos"

  • L'Afganistan de fa cinquanta anys, passar-hi un hivern i aprendre a viatjar
    Escolta àudio

    L'Afganistan de fa cinquanta anys, passar-hi un hivern i aprendre a viatjar

    Ana Maria Briongos volia canviar el món el dia que se'n va anar de casa, cap a l'Índia, ara fa cinquanta anys. "Hi havia la il·lusió de no haver de fer el que havíem vist fer als pares, absorts per la feina", recorda. Amb aquesta il·lusió, molts joves de l'època van emprendre un viatge iniciàtic, a la recerca d'alguna altra cosa, potser d'un guru que els ajudés a trobar un sentit diferent a la vida. Però l'Ana Maria Briongos va trigar 30 anys a arribar a l'Índia, perquè es va encallar molt abans d'arribar-hi, a l'Afganistan. "Vaig trobar un país tan extraordinari, tan sorprenent i tan agradable que m'hi vaig quedar. Era com si hagués tornat dos mil anys enrere. Estava a dins d'un pessebre". A l'Afganistan, Ana Maria Briongos era el tercer sexe. El fet de ser occidental li permetia accedir al món dels homes, i el de ser noia, al de les dones. La seva vivència va quedar plasmada al llibre "Un invierno en Kandahar", un hivern del qual ara en fa cinquanta anys. El viatge iniciàtic d'Ana Maria Briongos a l'Afganistan. Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".

  • El tast de la Gran Anaconda: A l'Afganistan, Ana Maria Briongos, era el tercer sexe
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: A l'Afganistan, Ana Maria Briongos, era el tercer sexe

    Ana Maria Briongos volia canviar el món el dia que se'n va anar de casa, cap a l'Índia, ara fa cinquanta anys. "Hi havia la il·lusió de no haver de fer el que havíem vist fer als pares, absorts per la feina", recorda. Amb aquesta il·lusió, molts joves de l'època van emprendre un viatge iniciàtic, a la recerca d'alguna altra cosa, potser d'un guru que els ajudés a trobar un sentit diferent a la vida. Però l'Ana Maria Briongos va trigar 30 anys en arribar a l'Índia, perquè es va encallar molt abans d'arribar-hi, a l'Afganistan. "Vaig trobar un país tan extraordinari, tan sorprenent i tan agradable que m'hi vaig quedar. Era com si hagués tornat dos mil anys enrere. Estava dins d'un pessebre." A l'Afganistan, Ana Maria Briongos, era el tercer sexe. El fet de ser occidental li permetia accedir al món dels homes i el de ser noia, al de les dones. La seva vivència va quedar plasmada al llibre "Un invierno en Kandahar", un hivern del que ara fa cinquanta anys. El viatge iniciàtic d'Ana Maria Briongos a l'Afganistan.

  • L'Iran un país que s'hi pot viatjar sol, sense por; ells volen que la gent els conegui
    Escolta àudio

    L'Iran un país que s'hi pot viatjar sol, sense por; ells volen que la gent els conegui

    El mocador o hijab de les noies i adolescents iranianes cada cop està més enrere. Sovint fins i tot cau, i no hi ha cap pressa per tornar-lo a posar a lloc. És el que ha constatat la viatgera i escriptora Ana María Briongos en la seva darrera estada a l'Iran. Quan celebren alguna cosa, per exemple a Teheran, les noies surten dels cotxes i canten i ballen i es treuen els mocadors i després se'ls tornen a posar. I no passa res. Les patrulles de la moral no es veuen gaire. El món iranià ha canviat bastant i no hi ha marxa enrere. Com el món dels hmong, que ens descriu Josep Maria Romero en les seves "Cròniques orientals". Tot això a "Els viatgers de la Gran Anaconda". Ens mirem el món amb les orelles.

  • El tast dels viatgers de la Gran Anaconda: obrir-se al món a l'Iran arrossegant el hijab
    Escolta àudio

    El tast dels viatgers de la Gran Anaconda: obrir-se al món a l'Iran arrossegant el hijab

    El mocador o hijab de les noies i adolescents iranianes cada cop està més enrere. Sovint, fins i tot cau, i no hi ha cap pressa per tornar-lo a posar a lloc. És el que ha constatat la viatgera i escriptora Ana María Briongos en la seva darrera estada a l'Iran. Quan celebren alguna cosa, per exemple a Teheran, les noies, surten dels cotxes i canten i ballen i es treuen els mocadors i després se'ls tornen a posar. I no passa res. Les patrulles de la moral no es veuen gaire. El món iranià ha canviat bastant i no hi ha marxa enrere. Els iranians, i sobretot les iranianes, s'espavilen. Fins i tot fabriquen avions. Però no parlarem de la indústria. Aquest cop es tractava de fer un viatge, creuant els deserts de sal i de sorra, fins a Mashad, la gran ciutat del nord. És el darrer viatge d'Ana María Briongos.

  • Els viatgers de la Gran Anaconda
    Escolta àudio

    Els viatgers de la Gran Anaconda

    L'Ana María Briongos, escriptora i viatgera, ens explicarà un viatge molt recent que ha fet a l'Iran, durant la celebració del Nowruz, l'any nou iranià. Es tracta de la festa anual més important del país, durant la qual les famílies s'ajunten com fem nosaltres per Nadal. http://pasionviajera.blogspot.com.es A més, Josep Maria Bernadas, director d'Altaïr, ens presentarà un altre "mirall de paper". En aquest cas farà referència a la revista "Altaïr", que el maig-juny ha publicat el seu darrer número en paper. Però "Altaïr" es reinventa i es prepara per reaparèixer amb un nou format i una periodicitat diferent. http://www.altair.es/web