Aquesta setmana de Sant Jordi "Els homes clàssics" volen ressaltar la importància del text en la música, per això volen palar d'un dels llibretistes més importants de la història de l'òpera italiana del segle XIX, Felice Romani. En aquest primer capítol s'aproximen a la biografia del llibretista i s'endisen en el procés creatiu de l'òpera "Lucrezia Borgia", que va ser un autèntic maldecap per a Gaetano Donizetti.
Felice Romani també va treballar amb Rossini, però el resultat d'una de les seves col·laboracions més importants va ser un fracàs a causa del públic més "entès" de Milà. Vols saber què va passar? No et perdis aquest capítol amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen donar tot el protagonisme als instruments solistes i als concerts que els hi han dedicat, però amb una premissa: el protagonista ha de ser més d'un instrument. Així, comencen la setmana amb el Concert per a dos violins (o doble concert) BWV 1043 de J.S. Bach.
Per què els compositors del Romanticisme van deixar d'utilitzar el terme "simfonia concertant"? No et perdis aquest capítol que té com a protagonista Beethoven i el seu extraordinari Concert per a violí, violoncel i piano en do major op. 56 ("Triple concert").
Un concert pot ser denominat "concert" si prescindeix de l'orquestra? El compositor Igor Stravinsky considerava que sí, i ho va demostrar en el seu Concert per a dos pianos que protagonitza el capítol d'avui del programa d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
Cada mes d'abril es commemora l'aniversari de l'estrena de l'"Heroica", de Beethoven, una simfonia que va marcar un abans i un després en la història de la música. "Els homes clàssics" dediquen la setmana a terceres simfonies de compositors posteriors a Beethoven. Comencem amb Schumann i la seva "Renana".
Durant 124 anys, el cognom Puccini va estar relacionat amb una llarga nissaga de mestres de capella, però el cèlebre compositor va ser el primer a no ser-ho. Malgrat això, "Els homes clàssics" analitzen si en la seva música hi podem trobar influències d'aquesta llarga tradició. Comencem amb el quartet "Crisantemi" i l'òpera "Suor Angelica".
La Missa en si menor de Mozart la va compondre en un moment de gran llibertat, segurament per això és una de les seves millors obres religioses (amb permís del seu Rèquiem!). Descobreix-la amb "Els homes clàssics", de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran.