Zoido dona les xifres de l'operació policial a Catalunya: 87 milions i 6.000 agents

El ministre de l'Interior ha lamentat els ferits per l'actuació policial durant el referèndum, però ha atribuït la totalitat de la violència als concentrats davant els col·legis electorals
Zoido dona les xifres de l'operació policial a Catalunya: 87 milions i 6.000 agents
Madrid

Zoido dona les xifres de l'operació policial a Catalunya: 87 milions i 6.000 agents

El ministre de l'Interior ha lamentat els ferits per l'actuació policial durant el referèndum, però ha atribuït la totalitat de la violència als concentrats davant els col·legis electorals
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha comparegut finalment aquest dijous al matí al Senat per donar explicacions sobre l'actuació policial a Catalunya durant l'1 d'octubre, tres mesos i mig després. 

En la seva primera intervenció, Zoido ha afirmat que l'operatiu es va muntar per fer front a "un dels moments més greus que ha viscut la nostra democràcia", que va posar en perill "la sobirania nacional i la integritat d'Espanya":

"Això ho va fer a Catalunya l'anterior govern de la Generalitat sense cap mena de pudor. I davant d'aquest gravíssim desafiament i aquesta amenaça a la democràcia, a l'estat de dret i als drets i llibertats de tots els espanyols, especialment dels catalans, per part d'un govern irresponsable, calia respondre amb tota la fermesa que atorga l'escrupolós compliment de la Constitució, l'Estatut de Catalunya i la resta de l'ordenament jurídic."

"De manera clandestina"

Zoido ha fet una lectura exhaustiva de les actuacions dels jutjats i de la fiscalia prèvies a l'1 d'octubre, i ha fet un relat força detallat del que va passar el 20 de setembre a la Conselleria d'Economia.

El ministre de l'Interior ha assegurat que la comissió judicial que estava fent el registre a la conselleria va haver de marxar pel terrat "de manera clandestina", i que els guàrdies civils també "van patir l'assetjament dels congregats", i no van poder marxar fins l'endemà al matí:

"Després del que acabo de descriure, algú pot pensar que el que hi havia allà, a la seu de la Conselleria d'Economia, era una concentració pacífica?"

"Legítima, professional i proporcionada"

El ministre ha assegurat que els Mossos van participar en la coordinació prèvia per impedir el referèndum, i que el major d'aquest cos va assegurar que estaven assumint la seva part. Segons Zoido, aquesta part comportava precintar els col·legis electorals i cuidar-se que no s'hi pogués celebrar el referèndum, i no ho van fer.

 

Pel que fa a l'actuació el mateix dia del referèndum, Zoido ha assegurat que l'únic objectiu dels operatius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil va ser entrar als col·legis per endur-se urnes, paperetes i material de votació, però que es van trobar col·legis amb centenars i fins i tot milers de persones organitzades premeditadament per impedir-los el pas:

"Ho vull fer ressaltar: en cap cas l'actuació policial va tenir com a objectiu els votants ni els ciutadans que hi havia. Vull ser molt clar: no dic que tots els que hi havia als col·legis fossin radicals. Hi havia molts ciutadans pacífics, però sí que dic que entre aquelles persones pacífiques que anaven amb bona fe a votar, es van infiltrar molts radicals que estaven perfectament organitzats i coordinats."

Segons Zoido, l'actuació de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional durant el referèndum va ser "legítima, professional i proporcionada". Encara més, ha assegurat que va ser "exemplar" i que així ho ha reconegut la fiscalia de Barcelona.

87 milions d'euros

El ministre ha donat la xifra que fa temps que se li demana, però que s'havia declarat secreta: el cost del dispositiu policial que es va desplaçar a Catalunya per impedir el referèndum. Segons ha dit, tot plegat ha costat 87 milions d'euros. També ha assegurat que el total d'agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional desplaçats expressament van ser 6.000.

Zoido ha dit que és un "alt cost que hem de pagar entre tots els espanyols", però, un cop més, n'ha atribuït la responsabilitat únicament al govern de la Generalitat.

 

Notícies falses, desproporció i venjança

En el torn d'intervencions dels grups parlamentaris, el senador d'EH Bildu Jon Iñarritu ha assegurat al ministre que passarà a la història com l'únic governant d'un país democràtic que ha ordenat reprimir una votació. Iñarritu li ha mostrat exemples de mitjans internacionals que van interpretar així l'actuació policial, i li ha retret que ho atribueixi a notícies falses.

El senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries ha assegurat que el dia del referèndum qui va trencar la convivència a Catalunya van ser els cossos policials, perquè van actuar desproporcionadament. Cleries ha dit que, amb aquesta actuació, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van desobeir la jutge del TSJC que havia ordenat actuar amb proporcionalitat.

Cleries ha preguntat a Zoido si després de les primeres actuacions policials van donar ordres de no intervenir més. També s'ha preguntat per què aquest tema es va declarar secret, i ha preguntat a Zoido si ho va fer per protegir-se a ell mateix.

 

Xavier Castellana, d'ERC, ha acusat el govern del PP de centrar-se a garantir la unitat d'Espanya a qualsevol cost, i que ho estan fent vulnerant els principis democràtics i la legislació vigent, inclosos els drets humans. "N'hi diuen justícia, però és venjança", ha dit.

Castellana ha preguntat a Zoido qui va ordenar l'ús de la violència durant el referèndum, i també qui va donar l'ordre de suspendre les intervencions quan es van començar a divulgar les imatges de la violència policial. En aquest sentit, el senador d'ERC li ha preguntat per què van canviar de criteri al migdia.

El senador d'En Comú Podem Joan Comorera ha acusat el ministre "d'incompetència, de desídia i de falta de coneixement en matèria de seguretat", i ha afegit que l'operatiu de l'1-O va ser un "despropòsit" que hauria de comportar assumir responsabilitats polítiques.

Zoido cita el Tribunal Suprem

En la rèplica, Zoido s'ha mantingut en la línia argumental de la primera intervenció. El ministre no ha respost a les preguntes sobre el canvi de criteri de l'actuació policial durant el referèndum, i ha insistit que els cossos policials es van limitar a complir el seu deure:

"Quan han intervingut no han anat a precintar els col·legis, quan han intervingut al que anaven és a l'únic que se'ls havia demanat: a endur-se tots els efectes que permetin celebrar un referèndum que era il·legal."

"L'actuació dels funcionaris policials està emparada en la justificació del compliment d'un deure. I també he de dir-li que en molts casos van haver de defensar-se de les agressions que van rebre. "

Per argumentar-ho Zoido ha citat extensament els arguments del Tribunal Suprem en la causa contra els líders independentistes. En aquest argumentari es considera provat que aquests líders sabien que podria haver-hi xocs violents:

"En aquella rebel·lió organitzada i planificada es van enfrontar físicament als agents policials que estaven actuant de manera legítima. No es van limitar, diu el Suprem, a manifestar-se pacíficament per protestar per l'acció policial, per expressar la seva opinió contrària a aquesta acció, sinó que es van enfrontar físicament amb els que actuaven en defensa de la llei o en execució de les resolucions judicials."

Les urnes, una incògnita

Zoido ha admès que no van aconseguir interceptar les urnes abans que arribessin als col·legis i que encara no saben d'on van sortir.

El ministre ha dit que està convençut que no les va rebre directament ni la Generalitat ni cap de les "organitzacions que li han donat cobertura", ni tampoc van entrar "en contenidors pels ports o aeroports":

"Encara no se sap quin ha estat el procediment pel qual aquelles urnes van poder arribar."

 

El ministre de l'Interior ha assegurat que els Mossos van desplegar pocs agents durant l'1-O. Per argumentar-ho, ha fet la comparació amb la xifra del desplegament pel 21D: 11.565, enfront 7.850 durant l'1-O.

Zoido ha negat que en cap moment de l'1 d'octubre hi hagués una contraordre per canviar els criteris d'actuació de la policia, i ha atribuït la definició del desplegament únicament a les instruccions de la jutge del TSJC. A més, ha assegurat que "ningú" va ordenar fer ús de la violència.

Ordres per "inflar" el nombre de ferits

En aquest sentit, ha dit que només en un sol cas es van fer servir pilotes de goma, a l'escola Ramon Llull de Barcelona, i ha aprofitat per acusar l'home que va perdre l'ull per l'impacte d'una d'aquestes pilotes de goma d'haver atacat abans les furgonetes de policia amb una tanca.

Pel que fa al nombre de ferits fet públic per la Generalitat, ha assegurat que els responsables de la Generalitat van donar instruccions perquè "s'inflés" la xifra final, incloent-hi també els casos de marejos i nervis que van afectar la gent que va veure les imatges a casa.

Zoido ha acabat el seu torn de rèplica fent una afirmació categòrica:

"El dispositiu policial va ser determinant perquè hagi quedat clar que no hi havia hagut referèndum, per a això ha servit."

 

La policia es va autogestionar?

En el segon torn d'intervencions el senador del PSOE Francisco González ha dit a Zoido que no s'hauria d'haver actuat policialment contra el referèndum. Segons González, no calia, perquè ja estava declarat il·legal i no hauria tingut efectes.

El senador de Bildu Jon Iñarritu ha assegurat que els policies sí que van tenir una actitud violenta, i ha posat com a exemple el que va passar a Calella la nit de l'1-O. Segons ha dit, va haver-hi agents que es van pixar a sobre dels manifestants, i que els van perseguir i agredir pel carrer.

El senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries li ha retret que no assumeixi cap tipus de responsabilitat en les decisions polítiques durant el referèndum, i li ha preguntat irònicament si la policia i la Guàrdia Civil es van autogestionar per prendre decisions.

El senador del PNB Victoriano Gallastegui ha dit que no l'han convençut gaire les respostes del ministre, però que el que més el preocupa és el que passi a partir d'ara. En aquest sentit, ha demanat al PP que s'afronti el problema a Catalunya amb negociacions polítiques i deixant de banda el 155.

11 policies ferits i 431 contusionats

En el torn final, Zoido ha precisat les xifres d'agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil ferits durant el referèndum. El ministre ha diferenciat entre ferits, és a dir, els que van necessitar assistència hospitalària, i contusionats. Ha dit que els ferits van ser 11, 10 dels quals, ha dit, van estar de baixa, i que de contusionats va haver-n'hi 431.

Ha insistit a negar que hi hagués hagut cap mena de contraordre, i ha acabat la seva compareixença, de gairebé 5 hores, expressant agraïment als agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que van treballar en l'operatiu.

 

 

A petició de Bildu i el PSOE

El ministre ha dit que ha anat al Senat a petició pròpia, en una sessió extraordinària de la Comissió d'Interior de la cambra alta, però anteriorment ja havien reclamat la seva compareixença el grup socialista i Bildu.

Entre les incògnites de l'operació de l'1-O fins ara, hi havia les xifres del desplegament d'efectius. Alguns mitjans havien apuntat que havien estat més de 10.000 agents. Molts es van traslladar des diferents punts de l'estat espanyol a Catalunya. I la seva estada es va allargar, en alguns casos, tres mesos.

 

L'altra informació mai revelada fins ara i que, de fet, estava classificada com a secret d'estat, era quant va costar el dispositiu. Tres vaixells amarrats al port -a Barcelona i Tarragona-, plens d'agents; d'altres, allotjats en hotels i càmpings a la costa. En alguns llocs es van viure moments de tensió per l'oposició ciutadana a la presència dels policies. Tampoc no ha transcendit quina és la factura de les dietes i hores extres i d'uns helicòpters que durant aquells dies no van parar de sobrevolar la capital.

Tampoc no se sap quin va ser el criteri per triar els llocs on hi va haver l'actuació policial. El dia del referèndum, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van intervenir amb força a determinades escoles. Va ser en un total de 92, com, per exemple, a Sant Julià de Ramis, on inicialment havia de votar Carles Puigdemont; o a Sabadell, on estava citada Carme Forcadell. Però també en altres petites localitats, com Garrigàs, a l'Alt Empordà, amb 400 habitants, o Dosrius, al Maresme.

 

 

Les imatges mostren que, per fer complir l'ordre judicial que prohibia el referèndum, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil van actuar de manera contundent. Les xifres oficials del Departament de Salut van elevar els ferits fins al miler. Alguns han presentat denúncia als jutjats per un ús excessiu de la força, però el Ministeri de l'Interior sempre ha mantingut que es va actuar amb proporcionalitat.

Des de partits polítics com EH Bildu s'ha demanat si s'ha obert algun expedient als agents per les actuacions del referèndum i per quin motiu concret. No consta que se n'hagi obert cap. En canvi, sí que s'ha condecorat alguns agents per agrair-los la feina feta.

TEMES:
Referèndum 1-O

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS