Reunió Zapatero-Ibarretxe a La Moncloa

Zapatero i Ibarretxe intentaran debloquejar avui el traspàs de les competències pendents

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el "lehendakari", Juan José Ibarretxe, es reuneixen avui per primer cop a La Moncloa. Ibarretxe no visita La Moncloa des del 30 de juliol del 2001, després de la victòria del PNB-EA en les eleccions autonòmiques. Tots dos mandataris van mantenir una conversa telefònica al juny en la qual el president del govern es va comprometre a desbloquejar diversos temes, entre els quals hi ha l'ampliació de l'Ertzaintza i el traspàs de les competències pendents.

Actualitzat
José Luis Rodríguez Zapatero i el "lehendakari", Juan José Ibarretxe, es reuneixen avui per primer cop a La Moncloa. Tots dos dirigents tractaran, entre altres temes, de l'ampliació de l'Ertzaintza, el traspàs de les competències pendents i la compensació per les despeses derivades del "Prestige". El govern basc ha desvinculat la resolució d'aquests temes de la reunió que celebren tots dos presidents en entendre que són "compromisos polítics adquirits" per Rodríguez Zapatero. En aquest sentit, la portaveu de l'executiu basc, Miren Azkarate, va precisar dimarts que l'executiu autònom "continua esperant i reclamant al govern que compleixi i expliciti com es compliran aquests compromisos". Per la seva banda, el secretari de Relacions Institucionals i Política Autonòmica del PSOE, Alfonso Perales, creu que en la reunió entre el president del govern i el "lehendakari" podran tancar-se acords de col·laboració institucional, però "sense avançar en el 'pla Ibarretxe'". La reunió entre Zapatero i Ibarretxe es produeix quan la reforma de l'Estatut, coneguda com el "pla Ibarretxe", està en debat en ponència al Parlament basc -fins al setembre no es reiniciaran els treballs- i es preveu que el pla sigui votat a la cambra de Vitòria a finals d'any. El govern basc ha afirmat que el "lehendakari" va a La Moncloa "amb la voluntat d'iniciar un procés de diàleg, basat en el respecte, en el reconeixement mutu, que suposi no posar condicions i que ningú hagi de renunciar a les seves idees i els seus posicionaments polítics, que legítimament representa per mandat dels ciutadans". Entre els temes que enfronten actualment tots dos executius hi ha la negociació dels 32 milions d'euros que les dues administracions es descompten mútuament des de fa més d'un any per discrepàncies en la liquidació del finançament sanitari. A més, el govern basc vol ampliar l'Ertzaintza en una xifra entre 200 i 500 agents, i reclama una compensació al País Basc per les despeses de la neteja del "Prestige", que calcula en més de 60 milions d'euros. Un altre tema pendent és el traspàs de les competències pendents al País Basc, que l'executiu autònom xifra en 37, mentre que l'anterior govern del PP les reduïa a set.
Anar al contingut