Zapatero escoltarà la Generalitat per decidir el futur del Prat però recorda que Aena hi té l'última paraula

Un dels reptes immediats de la classe política, empresarial i social catalana és aconseguir establir les bases per convertir l'aeroport del Prat en un punt de referència per als vols intercontinentals. Tots plegats ho reclamen com a ingredient indispensable per al creixement econòmic de Catalunya, però no les tenen totes davant la indefinició del govern central. Aquest dimecres, el president espanyol ha dit que la decisió sobre el futur del Prat és d'Aena, encara que ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador assegurant que l'opinió de la Generalitat es tindrà en compte a l'hora d'adjudicar la terminal sud, que hauria d'acollir les interconnexions transoceàniques.
Zapatero escoltarà la Generalitat per decidir el futur del Prat però recorda que Aena hi té l'última paraula
Barcelona

Zapatero escoltarà la Generalitat per decidir el futur del Prat però recorda que Aena hi té l'última paraula

Un dels reptes immediats de la classe política, empresarial i social catalana és aconseguir establir les bases per convertir l'aeroport del Prat en un punt de referència per als vols intercontinentals. Tots plegats ho reclamen com a ingredient indispensable per al creixement econòmic de Catalunya, però no les tenen totes davant la indefinició del govern central. Aquest dimecres, el president espanyol ha dit que la decisió sobre el futur del Prat és d'Aena, encara que ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador assegurant que l'opinió de la Generalitat es tindrà en compte a l'hora d'adjudicar la terminal sud, que hauria d'acollir les interconnexions transoceàniques.
Aconseguir més vols transoceànics, com el que uneix diàriament Barcelona amb Nova York, ha de ser més fàcil si les decisions sobre l'aeroport del Prat es prenen des de Catalunya o, almenys, tenint en compte l'opinió de la Generalitat. Aquesta convicció és la que inspira el Pla de ports i aeroports que està elaborant el govern català i que, com a primer pas, preveu la creació d'un ens gestor, una mena d'Aena catalana que agrupi tots els aeroports catalans. Cadascun seria gestionat per un consorci amb participació pública, però també privada.

Perquè això sigui possible, el govern català demanarà que els aeroports de Reus, Girona i Sabadell deixin de ser considerats d'interès general. D'aquesta manera podrien ser traspassats a la Generalitat. El Prat tindria un tractament diferent. Com a aeroport d'interès general, la titularitat ha de seguir sent estatal, però la Generalitat tindria prou pes en la seva gestió com perquè cap decisió important es pogués prendre a la seva esquena. Aquesta és la voluntat del govern català, però, per convertir-la en fets, cal que el govern central accedeixi a descentralitzar Aena, cosa que, de moment, no està gens clara.

Zapatero diu que la decisió és d’Aena


El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha referit a aquesta qüestió en la sessió de control que aquest dimecres s'ha fet al Congrés dels Diputats. Zapatero ha recordat que la decisió sobre la gestió del Prat "correspon a l'Estat a través d'Aena"; ara bé, Zapatero s'ha compromès un cop més a buscar el consens amb la Generalitat abans de prendre cap decisió final.

Les expectatives de creixement de l'aeroport que el portaveu d'ERC, Agustí Cerdà, ha emfasitzat a Zapatero no les ha menyspreat el president espanyol, que recalcat que l'adjudicació de la nova terminal sud s'haurà d'orientar "lògicament" a crear "totes les condicions perquè –l'aeroport del Prat- es consolidi com un 'hub'". Amb tot, Rodríguez Zapatero no ha aclarit, en la resposta de Cerdà, de quina manera la Generalitat participarà en el debat per adjudicar la terminal sud i s'ha limitat a dir que el govern català hi tindrà una "participació activa".

Pressió empresarial


El debat polític sobre el futur del Prat avança en paral·lel a una forta pressió social. Aquest dijous hi haurà un acte a Barcelona en defensa d'un aeroport intercontinental i amb una gestió individualitzada organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball i el RACC, que ja compta amb el suport de 136 entitats.