Zapatero demana unitat davant el comunicat d'ETA però Rajoy li exigeix que rectifiqui
El comunicat d'ETA en què ha anunciat la fi de la treva ha posat a prova la unitat de les forces polítiques contra el terrorisme i, especialment, la relació entre el govern socialista i l'oposició popular. La banda ha confirmat amb un text a "Gara" i "Berria" el que va demostrar el 30 de desembre passat a Barajas: el retorn a la violència. José Luis Rodríguez Zapatero hi ha contestat dient que els terroristes es tornen a equivocar i fent una crida a la unitat dels partits, que no han trobat, però, complicitat en el PP. Mariano Rajoy, que ha acceptat reunir-se amb el president espanyol dilluns a La Moncloa, ha retret a Zapatero manca de fermesa i ha insistit que l'únic camí que vol fer de bracet amb ell és el del Pacte Antiterrorista.
Després de 14 mesos d'alts i baixos, ETA ha anunciat oficialment, de matinada, la fi de la treva que va decretar el 22 de març de l'any passat. La banda ha argumentat que "no es donen les condicions mínimes" per continuar un procés de negociació i que, des de les 00.00 de dimecres, tornen a estar oberts "tots els fronts". És un comunicat que no ha sorprès, després de l'atemptat del 30 de desembre passat a l'aeroport de Barajas, que va provocar dos morts i que va suposar, de fet, el trencament de l'alto el foc permanent, sense avís previ.
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha telefonat a primera hora del matí a Mariano Rajoy per convidar-lo la setmana que ve -dilluns, a les 11 del matí- a La Moncloa per analitzar l'escenari actual i recuperar la unitat d'acció davant dels terroristes. En una compareixença al mateix palau, Zapatero ha assegurat que ETA "es torna a equivocar" i ha garantit que el govern "amb la força de la llei i l'estat de dret, posa i posarà tots els mitjans per a la defensa de la convivència, de la llibertat i de la seguretat de tots els ciutadans".
Zapatero ha reclamat la unitat dels partits, però la crida no ha estat corresposta pel Partit Popular. Des de Vitòria, on s'ha reunit amb la direcció del PP basc, Mariano Rajoy ha qualificat d'ambigua la declaració del president espanyol i l'ha instat a afirmar que "no hi haurà cap cessió ni cap negociació amb ETA". Rajoy ha afirmat que l'única manera de recuperar la unitat i derrotar la banda "és el Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme" que van subscriure populars i socialistes.
Evidenciada la divisió, des de Madrid el secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, ha retret al PP que "en lloc de carregar contra ETA ho hagin fet contra el govern".
A Euskadi, el govern basc ha considerat a través de la portaveu, Miren Azkarate, una "broma macabra" el comunicat d'ETA, tenint en compte que la treva ja es va trencar a Barajas.
Radicalment diferent ha estat la reacció de Batasuna. Arnaldo Otegi ha repartit culpes i ha dit que la responsabilitat de la fi de l'alto el foc és "exclusivament d'ETA", però ha afegit que "el fracàs i col·lapse del procés de pau són responsabilitat del govern i del PNB". Més enllà de la ruptura, però, Otegi ha subratllat que "el procés és possible" i que no és bo transmetre a la ciutadania que "tot s'ha acabat".
D'entre les altres reaccions, Acció Nacionalista Basca s'ha limitat a dir que "redoblarà els esforços" per revifar el procés de pau, Esquerra Unida ha exigit unitat als partits polítics i tant França com la Comissió Europea han expressat la solidaritat amb la lluita antiterrorista liderada pel govern espanyol.
En línia amb el PP, la plataforma Basta Ya ha exigit la dimissió de Zapatero i la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca, petició aquesta última que ha subscrit l'Associació de Víctimes del Terrorisme. Des del Fòrum d'Ermua han reclamat que s'avancin les eleccions generals i que Iñaki de Juana Chaos torni a la presó.
L'escenari de futur
Precisament, les qüestions de De Juana i ANB centraran l'actualitat política dels pròxims mesos. Caldrà veure si De Juana acaba de complir condemna a casa, després de l'alta mèdica, o si el fan tornar a la presó, i si els regidors d'ANB podran recollir l'acta o bé els ho impediran jurídicament.
Arnaldo Otegi també sabrà si ha d'ingressar a la presó, en cas que el Suprem confirmi la pena de 15 mesos que li va imposar l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme.
Policialment, tot i que les forces de seguretat no han abaixat la guàrdia en aquests 14 mesos de treva i que l'organització terrorista no ha cessat ni en la seva activitat d'extorquir els empresaris ni de reorganitzar comandos, augmentaran molt les operacions de seguretat.
I, per últim, no és gens clar que el desacord polític entre el PSOE i el PP s'acabi i es pugui recuperar el front comú dels partits democràtics contra el terrorisme.
