Madrid

Zapatero defensa que l'estat del benestar només es podrà mantenir amb les reformes socials

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha comparegut al Congrés per donar explicacions sobre la seva política social. Durant la seva intervenció, el cap de l'executiu ha defensat les reformes que s'han fet en matèria social i les ha qualificat d'imprescindibles per fer front a la crisi. Zapatero ha refermat el seu compromís amb l'estat del benestar, "perquè les reformes s'han posat en marxa per garantir-lo". Això sí, n'ha condicionat la consolidació i la millora al "vigor i la profunditat" de les reformes estructurals per impulsar la competitivitat. Rodríguez Zapatero ha anunciat també a la cambra baixa que caldran noves mesures per afrontar la despesa sanitària, una qüestió que s'estudiarà amb les comunitats autònomes.

Actualitzat
"Vull traslladar-vos una convicció: com més gran siguin el vigor i la profunditat d'aquestes reformes per millorar la competitivitat, més grans seran les possibilitats de consolidar i de millorar el nostre estat del benestar", ha manifestat Zapatero durant la compareixença al Congrés per defensar la política social del seu executiu durant la crisi. En aquest sentit, ha instat a emprendre aquest procés "amb el màxim consens possible". Per la seva part, el cap de l'oposició, Mariano Rajoy, ha retret a Zapatero que més que reformes, ha fet retallades, i ha titllat de "broma de mal gust" que Zapatero presumeixi de les retallades basades en "dades falsejades", que "no s'assemblen gens a la realitat". Els grups catalans, en canvi, han retret a Zapatero que les polítiques socials les han hagut d'assumir les autonomies.

En qualsevol cas, el president ha defensat el "compromís" de l'executiu en aquest procés de reformes, després d'assegurar la seva "plena dedicació" des del mes de desembre del 2009 amb la presentació de l'estratègia d'economia sostenible. "Més que una convicció política, és una evidència", ha manifestat Zapatero, que també ha recordat que els països més avançats en productivitat els últims trenta anys són també els que més han augmentat la protecció social.

El president de l'executiu espanyol ha explicat que vertebrarà les polítiques socials els pròxims mesos al voltant de cinc eixos: les polítiques d'ocupació, la conciliació familiar i laboral, les polítiques d'habitatge, les de sanitat i les d'educació. I sobre aquest últim punt, Zapatero ha subratllat la necessitat d'un gran acord per reduir la taxa d'abandonament escolar i, per tant, ha anunciat la reforma en profunditat de la formació professional.

Rodríguez Zapatero ha anunciat també que caldran noves mesures per afrontar la despesa sanitària, que, segons ha dit, cal racionalitzar. Una qüestió que s'estudiarà amb les comunitats autònomes i que era la segona prioritat del govern, després de les pensions.

Després de manifestar que el "principal desafiament" és reduir la taxa d'abandonament escolar, el president s'ha compromès a reduir l'abandonament escolar prematur de joves d'entre 18 i 24 anys, del 31% actual al 15% el 2020.

D'altra banda, Zapatero ha assegurat que des que estem en democràcia l'Estat ha triplicat la despesa social i, en aquest sentit, ha recordat que ara destina el 21% del PIB, 4.700 euros per habitant, a educació, sanitat i pensions.

A més, ha manifestat que el Programa Temporal per Atur i Inserció (PRODI) ha beneficiat prop de 790.000 persones des que es va crear, l'agost del 2009, fins que va desaparèixer, a mitjans d'aquest mes, i ha defensat que cal fer tot el possible per protegir qui es queda sense feina, ja que les xifres d'atur són "duríssimes". El president espanyol ha celebrat la reforma de les polítiques actives per promoure el treball, "la més ambiciosa dels últims 25 anys", i que enforteix els serveis públics d'ocupació, "dèbils en comparació amb altres països".

El ple del Congrés té previst aprovar el decret llei que inclou el pla de xoc per fomentar l'ocupació amb mesures com la bonificació del contracte a temps parcial. També recull la nova ajuda per als aturats que esgotin la prestació. El decret té el seu origen en l'acord social i econòmic firmat amb sindicats i patronals.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut