Zapatero defensa la constitucionalitat de l'Estatut i la seva contribució a l'autogovern català
La ressaca de l'aprovació del nou Estatut de Catalunya en comissió s'ha situat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Allà s'hi feia sessió de control al govern i tots els partits s'han referit a la reforma catalana. El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha deixat clara la seva opinió: el text és plenament constitucional. A l'oposició, Mariano Rajoy assegura que Zapatero ha debilitat la nació espanyola i l'adverteix que ha establert precedent perquè, ara, Euskadi demanarà el mateix reconeixement.
L'anunci de treva permanent de la banda terrorista ETA ha retornat al Congrés dels Diputats en el moment en què es parlava de l'aprovació del projecte de reforma de l'Estatut de Catalunya en comissió. Ho ha fet el líder de l'oposició, el popular Mariano Rajoy, que ha alertat que ara, el País Basc demanarà el mateix reconeixement nacional que ha aconseguit Catalunya i que, segons el seu parer, debilita la sobirania de la nació espanyola. L'advertència l'ha fet en forma de crítica a l'actuació del president José Luis Rodríguez Zapatero, però aquest ha defensat el text fins a l'última conseqüència.
Zapatero assegura que el dictamen de la Comissió Constitucional que aquest dimarts va aprovar el projecte de reforma de l'Estatut de Catalunya amb els vots en contra del PP i d'ERC "és la millor expressió de la força i del valor" de la Constitució i de la sobirania popular encarnada a les Corts Generals. Zapatero ha recordat que el recurs del PP contra l'Estatut no ha estat acceptat pel Tribunal Constitucional "perquè la democràcia sempre posa les coses al seu lloc".
Després de defensar la constitucionalitat del text, ha valorat també positivament el pas endavant que s'aconsegueix per a l'autogovern de Catalunya. En aquest sentit, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, ha criticat el PP per no voler modernitzar l'autogovern de Catalunya.
Les declaracions de Zapatero responien una pregunta del líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, que abans de la sessió de control ja ha manifestat la seva satisfacció per l'aprovació del text i ha llançat un avís: "avui es donen les circumstàncies perquè CiU entri al govern espanyol". Aquestes paraules han quedat a l'aire perquè ningú l'ha respost; en canvi ha donat a entendre que sí que ha tingut resposta en el tema de la negociació de la gestió del Prat. Duran ha afirmat que CiU i PSOE arribaran a un acord sobre l'aeroport, "fins i tot abans del dia 30".
Si l'aeroport ha estat un dels principals esculls en la negociació estatutària també és cert que el finançament ha estat una pedra a la sabata. Aquesta carpeta l'ha rescatada un altre dels partits que ha votat en contra de la reforma proposada per la comissió. Joan Puigcercós, el portaveu d'Esquerra Republicana, ha retret al govern que encara no hagi publicat les balances fiscals i que, tot i això, s'hagi negociat un nou finançament. Puigcercós ha recordat al ministre Solbes, d'Economia, que el compromís del govern era publicar aquest diferencial abans que acabés el 2005. Solbes, li ha assegurat que el govern no ha tingut la intenció de barrejar l'Estatut amb els comptes d'Hisenda.
I encara un altre element punxegut que ha tingut la seva quota de presència en la sessió de control: la definició de Catalunya com una nació. El ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, en declaracions als passadissos del Senat, ha deixat clar que "és completament fals" que l'Estatut aprovat en comissió afirmi que Catalunya és una nació. López Aguilar ha volgut diferenciar el contingut de l'articulat, que parla de nacionalitat històrica, des del preàmbul, que reconeix que el Parlament defineix Catalunya com una nació.
