Zapatero anuncia que el 27 de maig ja no hi haurà cap soldat espanyol a l'Iraq
En plena escalada de violència entre les tropes desplegades a l'Iraq i la resistència del país àrab, el Congrés espanyol viu una sessió especial dedicada a aquest tema. El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha donat una xifra concreta per al retorn total dels soldats; el 27 de maig. Mentrestant, a l'Iraq ja es mobilitzen els efectius nord-americans que hauran de substituir els relleus espanyols. A Najaf, a la base Al-Andalus, els soldats dels EUA ja han començat a ocupar el lloc que estan deixant els militars espanyols.
El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet públic al Congrés que si tot va com està previst el 27 de maig no hi haurà cap soldat espanyol en territori iraquià. Tots els efectius o hauran retornat a territori espanyol o es trobaran de camí en aigües internacionals.
Zapatero ha anunciat també que en aquests moments ja no hi ha a l'Iraq cap component de la Brigada Plus Ultra II. Aquesta part del contingent espanyol es trobava al país des de desembre i ha tornat aquest cap de setmana. El president del govern ha anunciat també que reformarà la llei perquè, a partir d'ara, decisions com l'enviament o retirada de tropes passin obligatòriament pel Congrés.
Tot plegat ha generat el primer duel al Congrés entre Zapatero i Mariano Rajoy, que acusa el president espanyol d'haver intentat corregir el suposat error de la guerra amb un altre de més gran.
L'únic partit de l'oposició que està en contra de la retirada dels soldats espanyols és el Partit Popular. El seu secretari general, Mariano Rajoy, ha acusat Zapatero d'haver enganyat el Parlament i la comunitat internacional amb una decisió que ha qualificat d'insolidària.
CiU ha donat suport a la retirada, però s'ha lamentat que Zapatero amagués en el debat d'investidura la decisió que estava a punt de prendre. I ERC ha qualificat la decisió d'encertada i ha reclamat més protagonisme per a les Nacions Unides a l'Iraq.
La retirada, però, no està exempta de perills. En els últims dos dies, els soldats espanyols han sofert dues emboscades de les milícies de l'imam xiïta Muqtada al-Sadr. En l'atac d'ahir, a Diwaniya, els soldats espanyols van matar sis iraquians, en un intercanvi de trets que va durar més de tres hores. Era la mateixa patrulla que diumenge ja va matar dos iraquians. El bàndol espanyol no va registrar cap baixa.
Mentrestant, al feu sunnita de Fallujah, continua violant-se dia rere dia l'acord d'alto el foc aconseguit fa dues setmanes. La situació és tan tensa que el mateix secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, ja va matisar ahir l'últimàtum llançat pel Pentàgon d'envair en qüestió de dies la ciutat si no cessen els atacs. Powell va dir que tornaran a estudiar la viabilitat de treballar amb les forces de seguretat iraquianes abans de donar llum verda a un assalt armat.
Al sud, a la costa de Bàssora, ahir es van reprendre les exportacions de petroli un cop arreglades les instal·lacions danyades pels atemptats de dissabte, uns atacs que ha reivindicat la xarxa Al-Qaeda.
Pel que fa l'onada de segrestos d'estrangers, la televisió Al-Arabiya va emetre noves imatges dels tres italians segrestats el 12 d'abril mentre una presentadora llegia un missatge dels segrestadors. Mataran els tres ostatges d'aquí a cinc dies si el poble italià no protesta massivament per la presència de les seves tropes a l'Iraq. La setmana passada, els segrestadors van executar un company seu.
