YPF, una empresa estratègica per a l'Argentina
La petroliera YPF és una de les més grans empreses argentines, columna vertebral del mercat d'hidrocarburs i una marca associada en l'imaginari popular a un passat d'esplendor del país, cosa que explica la seva importància estratègica per al govern de Cristina Fernández. Fundada el 1922, quinze anys després del descobriment de petroli a l'Argentina, Yacimientos Pertrolíferos Fiscales va ser una de les primeres empreses petrolieres estatals del món i va inspirar la creació d'altres, com la brasilera Petrobras. L'empresa va entrar en l'onada privatitzadora del govern de Carlos Menem i va ser venuda a l'espanyola Repsol, per uns 9.000 milions de dòlars.
RedaccióActualitzat
El 2007, el grup argentí Petersen, de la família Eskenazi, afí al llavors president Néstor Kirchner, marit de l'actual mandatària, va comprar el 14,9% d'YPF a Repsol i al maig del 2011 en va adquirir un 10% addicional. La petroliera, participada per Repsol en un 57,43%, és el primer contribuent de la Hisenda argentina, el productor d'hidrocarburs més important del país i un dels principals ocupadors de força de treball, amb una plantilla de 13.500 treballadors i milers de llocs de treball indirectes.
El govern de Cristina Fernández responsabilitza la companyia de la baixada en la producció per falta d'inversió, tot i que YPF sosté que el 2011 va realitzar unes inversions rècord de 13.300 milions de pesos (2.280,78 milions d'euros), un 50% més que el 2010, i va pagar 28.000 milions de pesos d'impostos (4.800,06 milions d'euros), també una xifra històrica.
Controla el 32 per cent de la producció argentina d'hidrocarburs i el 23% de la de gas, segons dades oficials.
La companyia, les àrees executives de la qual estan des del 2008 en mans del grup argentí Petersen (25,46%), posseïa a inicis d'aquest any drets sobre 26 blocs exploratoris i 91 àrees d'explotació.
En les últimes setmanes, amb l'envestida del govern de Cristina Fernández, ha perdut una quinzena de llicències en sis de les deu províncies petrolieres del país.
El 2011, YPF va produir 100 milions de barrils de petroli, un 6,5% menys que el 2010, i 12.488 milions de metres cúbics de gas natural, amb una caiguda interanual del 10,1%.
L'any passat, l'empresa va anunciar el descobriment d'hidrocarburs no convencionals en el jaciment de Vaca Muerta, a l'Oest del país, on ja ha produït més de 700.000 barrils de petroli no convencional.
El president de Repsol, Antoni Brufau, ha assegurat que Vaca Muerta constitueix "l'oportunitat per suportar des del punt de vista energètic el desenvolupament econòmic de l'Argentina". Però és una aposta a futur que requerirà un inversió mínima d'uns 18.857,50 milions d'euros anuals durant una dècada, diners i temps que una Argentina amb seriosos problemes de proveïment energètic ara no té. De fet, l'any passat l'Argentina va importar combustibles per valor d'uns 7.543,00 milions d'euros, cosa que va sacsejar la seva balança comercial.
YPF té el 52% de la capacitat de refinament a l'Argentina, aportada per tres refineries, i té una participació del 50% en Refinerías del Norte (Refinor). Té, a més, actius en els sectors de transport de cru i indústria química, i forma part d'un consorci que opera el bloc Georgetown, a la Guyana. A l'àrea de comercialització, posseeix el 54% del mercat de naftes i el 59% del gasoil, amb 1.618 gasolineres.
Des que Repsol va aconseguir el control d'YPF el 1999, la filial argentina ha tancat els seus balanços en positiu, amb guanys que en alguns exercicis equivalen a gairebé la meitat dels beneficis mundials del grup espanyol.
YPF va registrar el 2011 un guany net de 908,18 milions d'euros, un 8,5% menys que el 2010. Té uns 9.497.391,30 d'euros d'actius i un patrimoni net que a 31 de desembre passat ascendia a 3.211.809,40 d'euros, mentre que els seus passius corrents (deutes a curt termini) se situaven a finals de 2011 en uns 3.738,31 milions d'euros i els no corrents en 2.547.271,10 d'euros.
L'Estat argentí és ja titular del 0,02% de les accions d'YPF, amb dret a ocupar una cadira al directori i amb poder de veto des de la privatització de la companyia, el 1999. El 17,09% restant de les accions es cotitza a les borses de Buenos Aires i Nova York.
Des del gener, quan va començar el conflicte amb el govern argentí, els títols d'YPF han acumulat una caiguda del 26,58% i la seva capitalització borsària és d'uns 8.297,30 milions d'euros.
El govern de Cristina Fernández responsabilitza la companyia de la baixada en la producció per falta d'inversió, tot i que YPF sosté que el 2011 va realitzar unes inversions rècord de 13.300 milions de pesos (2.280,78 milions d'euros), un 50% més que el 2010, i va pagar 28.000 milions de pesos d'impostos (4.800,06 milions d'euros), també una xifra històrica.
Controla el 32 per cent de la producció argentina d'hidrocarburs i el 23% de la de gas, segons dades oficials.
La companyia, les àrees executives de la qual estan des del 2008 en mans del grup argentí Petersen (25,46%), posseïa a inicis d'aquest any drets sobre 26 blocs exploratoris i 91 àrees d'explotació.
En les últimes setmanes, amb l'envestida del govern de Cristina Fernández, ha perdut una quinzena de llicències en sis de les deu províncies petrolieres del país.
El 2011, YPF va produir 100 milions de barrils de petroli, un 6,5% menys que el 2010, i 12.488 milions de metres cúbics de gas natural, amb una caiguda interanual del 10,1%.
L'any passat, l'empresa va anunciar el descobriment d'hidrocarburs no convencionals en el jaciment de Vaca Muerta, a l'Oest del país, on ja ha produït més de 700.000 barrils de petroli no convencional.
El president de Repsol, Antoni Brufau, ha assegurat que Vaca Muerta constitueix "l'oportunitat per suportar des del punt de vista energètic el desenvolupament econòmic de l'Argentina". Però és una aposta a futur que requerirà un inversió mínima d'uns 18.857,50 milions d'euros anuals durant una dècada, diners i temps que una Argentina amb seriosos problemes de proveïment energètic ara no té. De fet, l'any passat l'Argentina va importar combustibles per valor d'uns 7.543,00 milions d'euros, cosa que va sacsejar la seva balança comercial.
YPF té el 52% de la capacitat de refinament a l'Argentina, aportada per tres refineries, i té una participació del 50% en Refinerías del Norte (Refinor). Té, a més, actius en els sectors de transport de cru i indústria química, i forma part d'un consorci que opera el bloc Georgetown, a la Guyana. A l'àrea de comercialització, posseeix el 54% del mercat de naftes i el 59% del gasoil, amb 1.618 gasolineres.
Des que Repsol va aconseguir el control d'YPF el 1999, la filial argentina ha tancat els seus balanços en positiu, amb guanys que en alguns exercicis equivalen a gairebé la meitat dels beneficis mundials del grup espanyol.
YPF va registrar el 2011 un guany net de 908,18 milions d'euros, un 8,5% menys que el 2010. Té uns 9.497.391,30 d'euros d'actius i un patrimoni net que a 31 de desembre passat ascendia a 3.211.809,40 d'euros, mentre que els seus passius corrents (deutes a curt termini) se situaven a finals de 2011 en uns 3.738,31 milions d'euros i els no corrents en 2.547.271,10 d'euros.
L'Estat argentí és ja titular del 0,02% de les accions d'YPF, amb dret a ocupar una cadira al directori i amb poder de veto des de la privatització de la companyia, el 1999. El 17,09% restant de les accions es cotitza a les borses de Buenos Aires i Nova York.
Des del gener, quan va començar el conflicte amb el govern argentí, els títols d'YPF han acumulat una caiguda del 26,58% i la seva capitalització borsària és d'uns 8.297,30 milions d'euros.
