Wikileaks pateix un suposat ciberatac hores després de la filtració de les seves fonts
La pàgina web de Wikileaks, famosa per les filtracions diplomàtiques secretes, ha patit un col·lapse que l'ha deixat sense servei durant unes hores com a conseqüència, suposadament, d'un ciberatac que arriba poques hores després que el web filtrés una remesa de 134.000 telegrames del Departament d'Estat dels Estats Units en què apareixen de manera ben visible les fonts de les filtracions.
Ha estat el diari "The New York Times" el que ha avisat a través de Twitter que "Wikileaks.org està sent atacat en aquests moments". Al cap d'un hora, el web admetia que escara estava bloquejat i remetia els seus seguidors a webs mirall. Poca estona després l'organització aconseguia restablir el servei.
La incidència, però, en segueix una altra que ha desencadenat protestes i recels: l'última publicació de telegrames de Wikileaks, aquesta vegada sense amagar les fonts, fonts que haurien d'haver estat "estrictament protegides". Es tracta de 134.000 documents que han sortit a la llum l'última setmana i on apareixen de manera visible els noms de les persones que van parlar amb diplomàtics nord-americans sota la condició d'anonimat.
La publicació d'aquests noms, entre els quals activistes, periodistes i acadèmics de països amb règims autoritaris ha despertat la preocupació del govern dels Estats Units per les represàlies que puguin rebre. També activistes dels drets humans s'han manifestat en aquest sentit.
La incidència, però, en segueix una altra que ha desencadenat protestes i recels: l'última publicació de telegrames de Wikileaks, aquesta vegada sense amagar les fonts, fonts que haurien d'haver estat "estrictament protegides". Es tracta de 134.000 documents que han sortit a la llum l'última setmana i on apareixen de manera visible els noms de les persones que van parlar amb diplomàtics nord-americans sota la condició d'anonimat.
La publicació d'aquests noms, entre els quals activistes, periodistes i acadèmics de països amb règims autoritaris ha despertat la preocupació del govern dels Estats Units per les represàlies que puguin rebre. També activistes dels drets humans s'han manifestat en aquest sentit.
