Wert ofereix a la Generalitat una reunió per estudiar les sentències sobre la immersió
Tant el Ministeri com el Departament d'Educació asseguren que l'última resolució del Suprem els dóna la raó sobre el model lingüístic a les escoles catalanes. Wert ofereix al govern català una reunió per pactar com s'han d'aplicar les decisions judicials.
RedaccióActualitzat
El Ministeri d'Educació ha ofert a la Generalitat una reunió dels respectius serveis jurídics per estudiar les sentències judicials sobre la immersió lingüística. Tant el Ministeri com el Departament d'Ensenyament asseguren que l'última resolució del Suprem els dóna la raó sobre el model lingüístic a les escoles catalanes. Wert ofereix al govern català una reunió per pactar com s'han d'aplicar les decisions del Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El ministre José Ignacio Wert ha considerat que la sentència coincideix "exactament" amb l'avantprojecte de la LOMCE. Tot i això, creu que seria bo trobar una fórmula que permeti "acomodar" el dret dels pares a escolaritzar els seus fills en castellà. "Incorporarem sense problema aquesta fórmula mitjançant el debat parlamentari de la Lomce", ha destacat.
La consellera Irene Rigau, per contra, ha mantingut en una entrevista a Catalunya Ràdio (la podeu sentir a partir del minut 30.37) que la resolució estableix que el sistema d'atenció individualitzada en castellà que ha aplicat la Generalitat és adequat i que no cal canviar "ni la classe, ni el sistema" per respectar el dret dels pares demandants que els seus fills siguin escolaritzats en castellà.
En la roda de premsa convocada d'urgència dimarts, Rigau ja va advertir que no es canviarà el model lingüístic de tota una escola, perquè això vulneraria contra els drets de la resta d'estudiants. A més, va explicar, a l'alumne que rep una atenció individualitzada no se'l separa de l'aula, perquè el principi del model català és no separar els estudiants per raó de llengua.
Una prova que el Suprem dóna la raó al govern és, diu Rigau, que condemna la família denunciant a pagar les costes processals. Això, malgrat que la justícia fa una utilització "torticera" (ha dit, literalment) del llenguatge quan recorda "quina era la posició que en el seu dia va tenir el Suprem".
Rigau també ha considerat que la LOMCE no s'arribarà a aplicar perquè hauria d'entrar en vigor el curs 2015-2016, quan a Catalunya "poden haver passat coses".
Què diu la resolució del Suprem
El Suprem precisa en el text fet pública aquest dimarts que, en la seva sentència sobre el cas, del desembre del 2010, va reconèixer el dret de la família demandant que els seus fills fossin escolaritzats tant en castellà com en català, en la proporció que decideixi la Generalitat, "al centre i curs" on estudiaven. Això és el que consta a l'aparat "fonaments de dret" del text.
A la resolució final, estableix que la Generalitat ha d'atendre la petició que els fills del demandant siguin escolaritzats en castellà i els ha de reconèixer una "situació jurídica individualitzada". Tot seguit, però, deixa "sense efecte" tot el que fa referència a "al conjunt del sistema d'ensenyança a Catalunya" i confirma pel model català perquè és "conforme amb l'ordenament jurídic".
Un miler de pares interessats, segons CCC
Després de la decisió del Suprem, la plataforma antiimmersió Convivencia Cívica Catalana ha animat els pares a demanar que els seus fills tinguin el castellà com a llengua vehicular a l'escola. Segons l'associació, un miler de famílies ja s'han adreçat a ells per exigir a Ensenyament un model bilingüe.
El ministre José Ignacio Wert ha considerat que la sentència coincideix "exactament" amb l'avantprojecte de la LOMCE. Tot i això, creu que seria bo trobar una fórmula que permeti "acomodar" el dret dels pares a escolaritzar els seus fills en castellà. "Incorporarem sense problema aquesta fórmula mitjançant el debat parlamentari de la Lomce", ha destacat.
La consellera Irene Rigau, per contra, ha mantingut en una entrevista a Catalunya Ràdio (la podeu sentir a partir del minut 30.37) que la resolució estableix que el sistema d'atenció individualitzada en castellà que ha aplicat la Generalitat és adequat i que no cal canviar "ni la classe, ni el sistema" per respectar el dret dels pares demandants que els seus fills siguin escolaritzats en castellà.
En la roda de premsa convocada d'urgència dimarts, Rigau ja va advertir que no es canviarà el model lingüístic de tota una escola, perquè això vulneraria contra els drets de la resta d'estudiants. A més, va explicar, a l'alumne que rep una atenció individualitzada no se'l separa de l'aula, perquè el principi del model català és no separar els estudiants per raó de llengua.
Una prova que el Suprem dóna la raó al govern és, diu Rigau, que condemna la família denunciant a pagar les costes processals. Això, malgrat que la justícia fa una utilització "torticera" (ha dit, literalment) del llenguatge quan recorda "quina era la posició que en el seu dia va tenir el Suprem".
Rigau també ha considerat que la LOMCE no s'arribarà a aplicar perquè hauria d'entrar en vigor el curs 2015-2016, quan a Catalunya "poden haver passat coses".
Què diu la resolució del Suprem
El Suprem precisa en el text fet pública aquest dimarts que, en la seva sentència sobre el cas, del desembre del 2010, va reconèixer el dret de la família demandant que els seus fills fossin escolaritzats tant en castellà com en català, en la proporció que decideixi la Generalitat, "al centre i curs" on estudiaven. Això és el que consta a l'aparat "fonaments de dret" del text.
A la resolució final, estableix que la Generalitat ha d'atendre la petició que els fills del demandant siguin escolaritzats en castellà i els ha de reconèixer una "situació jurídica individualitzada". Tot seguit, però, deixa "sense efecte" tot el que fa referència a "al conjunt del sistema d'ensenyança a Catalunya" i confirma pel model català perquè és "conforme amb l'ordenament jurídic".
Un miler de pares interessats, segons CCC
Després de la decisió del Suprem, la plataforma antiimmersió Convivencia Cívica Catalana ha animat els pares a demanar que els seus fills tinguin el castellà com a llengua vehicular a l'escola. Segons l'associació, un miler de famílies ja s'han adreçat a ells per exigir a Ensenyament un model bilingüe.
