Teheran

Vuit morts per una cadena d'atemptats al sud-oest de l'Iran a pocs dies de les presidencials

Tres bombes al sud-oest de l'Iran han causat com a mínim 8 morts i 75 ferits només cinc dies abans que el país islamista celebri els seus comicis. Les explosions han tingut lloc a la ciutat petroliera meridional d'Ahvaz, que va ser escenari d'enfrontaments entre la població i les forces de seguretat el mes passat. Els ciutadans, de majoria àrab, protestaven pels rumors de desplaçaments de persones per equilibrar la població persa del país. De moment, cap grup ha assumit la responsabilitat d'aquests atacs.

Actualitzat
Segons les primeres investigacions, un cotxe bomba ha esclatat a l'entrada d'un edifici del govern en aquesta ciutat, proper a la frontera amb l'Iraq. La segona explosió ha tingut lloc davant el Departament d'Habitatge i ha deixat diverses persones ferides. La tercera bomba ha esclatat davant el domicili del president de la ràdio i la televisió iranianes de la regió, quan experts en explosius de la policia intentaven desactivar la bomba. A més, hi havia un quart artefacte a la ciutat, situada a uns 550 quilòmetres de Teheran, però no ha arribat a explotar. De moment, cap grup ha reivindicat els atemptats, però tot apunta a una organització anomenada Front Popular Democràtic d'Ahvaz, que persegueix la independència del Khuzestan, regió de majoria àrab a la frontera amb l'Iraq. El passat mes d'abril, Ahvaz va ser escenari de protestes de caràcter ètnic, en les quals van morir cinc persones i més de 300 van ser arrestades. Des d'aquesta data, la tensió no ha remès a la ciutat. La majoritària població àrab va sortir al carrer per protestar per un suposat pla del govern destinat a assentar poblacions perses per a contrarestar el desequilibri ètnic. A l'Iran, només el tres per cent de la població és d'origen àrab, mentre que més del cinquanta per cent és persa i la resta pertany a altres minories. A banda de les tensions a Ahvaz, l'atemptat condiciona també les eleccions que s'han de celebrar en breu al país islamista. Els comicis presidencials, que se celebren el 17 de juny, seran els novens de la història del país des que el 1979 triomfés la revolució de l'"ayatollah" Khomeini. Dels vuit candidats que aspiren a succeir el reformista Mohamed Khatami, que ha esgotat els vuit anys de mandat, qui més opcions sembla tenir és el conservador Ali Akbar Hachemi Rafsanyani, que va ser president entre 1989 i 1997.
Anar al contingut