Voluntaris que han acollit refugiats reclamen ajudes de l'administració

Reclamen poder acollir refugiats amb l'ajuda de l'administració, una opció que l'Estat no preveu, com sí que fan altres països

Actualitzat

Acollir un refugiat a casa. Hi ha alguns voluntaris que han decidit fer aquest pas després de veure la situació crítica d'aquestes persones en els camps grecs.

Un exemple és del d'en Mustafà Abdullah, que va arribar a Grècia conduint una llanxa amb una cinquantena de persones a bord que, com ell, també fugien de la guerra de Síria. Vivia a Alep i en un bombardeig va perdre els seus quatre fills, la dona i el pare. La casa on vivien va quedar completament destruïda.

"Ho he perdut tot. No puc tornar a buscar la meva casa i a buscar la meva família... Fins i tot em van robar el cotxe. Qualsevol en la meva situació no sabria què fer. Imagina't. Em sap greu dir això però penses a suïcidar-te per descansar per sempre."

 

 

Es va passar gairebé un any en un camp militar grec. Aquí, a l'illa de Chio, és on va conèixer la Marta Rubau, que hi va anar de voluntària. Ella li va oferir la seva casa si aconseguia arribar a Catalunya, i ho va fer. Fa quatre mesos que viu a Girona com un més de la família.

"Jo sentia vergonya a l'avió perquè ells no tenien dret a sortir i a començar una nova vida. Estem fent un acompanyament als refugiats i estem fent una integració que és molt més humana que les institucions però, a canvi, no ens ajuda ningú."

Que les famílies puguin acollir persones refugiades no ho contempla el programa estatal; per tant, si ho fan, estan soles, sense cap mena d'ajut.

El cas del Reza Sorkhabi és un altre exemple. També va trobar una voluntària que li va oferir la casa. Té 19 anys i és iranià. Va estar 4 mesos a casa la Iolanda Bassas, però després van optar per entrar al programa estatal per accedir a les ajudes.

"Jo no podia constantment acompanyar-lo a tot. Des d'obrir-li un compte bancari, anar al servei de la Seguretat Social, anar al metge, les prestacions... tot. I ell mateix se sentia també tan deutor de cara a nosaltres que vam dir: 'escolta, intentem-ho'."

 

 

Després de passar mig any en un pis a Vitòria amb altres refugiats, la Iolanda ha aconseguit que torni a Barcelona i l'ajuda a buscar pis o habitació de lloguer amb els 300 euros del programa. En Reza no vol ser un destorb.

"Per a mi és important tenir una feina i tenir diners i ser independent i estar a casa meva."

A Espanya no es preveu l'opció que les famílies puguin accedir a les ajudes si acullen un refugiat a casa seva, una opció que sí que existeix en països com el Canadà.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut