"Viure durant el setge". Per Albert Garcia Espuche, director excavacions del Born
Albert Garcia Espuche és director de les excavacions del Born.
Parlar de la vida quotidiana a Barcelona, durant el setge del 1713-1714, és fer-ho, en primer lloc, dels actes habituals que van deixar de ser possibles. En condicions normals, la ciutat gaudia d'una vida quotidiana intensa i vital. Hi comptaven molt la festa, la dansa, la música, el joc en espais públics, el teatre o els jardins dits "de recreo". L'alimentació era prou variada, amb una presència sobresortint dels dolços, i en la indumentària havien triomfat la diversitat de teixits, peces, ornaments i colors. A la ciutat arribaven productes de tot el món i el nivell de vida no va deixar de millorar al llarg del segle XVII: cada vegada més persones tenien accés a més béns.
Durant el setge del 1713-1714, i sobretot en els últims mesos, la Barcelona festiva, musical i lúdica va esdevenir una ciutat durament castigada i, per força, atemorida, fet que hi va propiciar una religiositat extrema. S'hi van suprimir les festes, els jocs als triquets i el color en els vestits, mentre que, en un clima de por, les pregàries col·lectives van proliferar.
D'altra banda, des del 23 de maig del 1714, data de l'inici del bombardeig des de Caputxins, l'atac a la ciutat va afectar de manera greu tots els habitants i totes les cases. De fet, era impossible que ni un sol edifici no quedés tocat i malmès, amb menor o major mesura, per les més de 30.000 bales i bombes que van massacrar Barcelona. A més, la defensa contra l'atac directe de l'enemic obligava a lluitar de nit, mentre que, tornada la llum del dia, dones, nens i clergues ajudaven a fortificar la gran "cortadura", o defensa feta darrere de la muralla de llevant.
Havia desaparegut, doncs, una bona part de la vida quotidiana normal. Mentre, l'atac ferotge a la ciutat havia originat una altra vida quotidiana, del tot dramàtica.
Una part de la quotidianitat prebèl·lica, però, maldava per mantenir-se com abans del setge. Encara que amb menor intensitat, durant el setge els notaris van continuar redactant capítols matrimonials, testaments, inventaris, fes de vida o actes de possessió. Moltes de les activitats socials, i els seus acompanyaments notarials, no es van interrompre ni tan sols durant el mes anterior a l'11 de setembre del 1714, el més terrible. Uns quaranta notaris van redactar actes notarials de diversa mena en aquells dies espantosos, i hi van participar les persones implicades com a clients, els escrivents i els testimonis.
El 4 de setembre del 1714, sota un intens foc enemic, un notari barceloní, jugant-se la vida, va fer dues actes de possessió de cases: una al matí, a la riera d'en Prim, davant d'un baluard de la muralla del Raval; i l'altra a la tarda, a Montjuïc, a prop de l'ermita de Sant Bertran (!).
Durant un acte de possessió, el propietari mostrava ostensiblement la clau de la casa, obria i tancava la porta de l'edifici, hi entrava, prenia terra de l'eixida i la llançava als quatre vents, mentre el notari pronunciava un seguit de frases protocol·làries. Si aquests actes d'afirmació de propietat ens poden semblar estranys, ho era molt més que es fessin sota una pluja de bombes. És evident que no es tractava d'accions obligades de subsistència, sinó que resultaven prescindibles en una situació de conflicte extrem. Eren, però, actes de fidelitat a unes formes de fer socials, culturals i professionals, que no tan sols ajuden a explicar moments singulars de la història, com aquell, sinó a entendre alguns dels trets, potser sorprenents, que caracteritzen la humanitat.
Durant el setge del 1713-1714, i sobretot en els últims mesos, la Barcelona festiva, musical i lúdica va esdevenir una ciutat durament castigada i, per força, atemorida, fet que hi va propiciar una religiositat extrema. S'hi van suprimir les festes, els jocs als triquets i el color en els vestits, mentre que, en un clima de por, les pregàries col·lectives van proliferar.
D'altra banda, des del 23 de maig del 1714, data de l'inici del bombardeig des de Caputxins, l'atac a la ciutat va afectar de manera greu tots els habitants i totes les cases. De fet, era impossible que ni un sol edifici no quedés tocat i malmès, amb menor o major mesura, per les més de 30.000 bales i bombes que van massacrar Barcelona. A més, la defensa contra l'atac directe de l'enemic obligava a lluitar de nit, mentre que, tornada la llum del dia, dones, nens i clergues ajudaven a fortificar la gran "cortadura", o defensa feta darrere de la muralla de llevant.
Havia desaparegut, doncs, una bona part de la vida quotidiana normal. Mentre, l'atac ferotge a la ciutat havia originat una altra vida quotidiana, del tot dramàtica.
Una part de la quotidianitat prebèl·lica, però, maldava per mantenir-se com abans del setge. Encara que amb menor intensitat, durant el setge els notaris van continuar redactant capítols matrimonials, testaments, inventaris, fes de vida o actes de possessió. Moltes de les activitats socials, i els seus acompanyaments notarials, no es van interrompre ni tan sols durant el mes anterior a l'11 de setembre del 1714, el més terrible. Uns quaranta notaris van redactar actes notarials de diversa mena en aquells dies espantosos, i hi van participar les persones implicades com a clients, els escrivents i els testimonis.
El 4 de setembre del 1714, sota un intens foc enemic, un notari barceloní, jugant-se la vida, va fer dues actes de possessió de cases: una al matí, a la riera d'en Prim, davant d'un baluard de la muralla del Raval; i l'altra a la tarda, a Montjuïc, a prop de l'ermita de Sant Bertran (!).
Durant un acte de possessió, el propietari mostrava ostensiblement la clau de la casa, obria i tancava la porta de l'edifici, hi entrava, prenia terra de l'eixida i la llançava als quatre vents, mentre el notari pronunciava un seguit de frases protocol·làries. Si aquests actes d'afirmació de propietat ens poden semblar estranys, ho era molt més que es fessin sota una pluja de bombes. És evident que no es tractava d'accions obligades de subsistència, sinó que resultaven prescindibles en una situació de conflicte extrem. Eren, però, actes de fidelitat a unes formes de fer socials, culturals i professionals, que no tan sols ajuden a explicar moments singulars de la història, com aquell, sinó a entendre alguns dels trets, potser sorprenents, que caracteritzen la humanitat.
