Vint-i-cinc dels 27 membres de la UE firmen un pacte d'austeritat i disciplina fiscal

Els líders de la Unió Europea reunits a Brussel·les han firmat un nou tractat que imposa normes severes d'austeritat fiscal als estats membres per aconseguir uns pressupostos equilibrats. Un pas important per restablir la confiança en la Unió, diu el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i prevenir una nova crisi del deute sobirà. A la foto, però, no hi són ni el Regne Unit ni Txèquia, que s'han desmarcat del pacte. El tractat, a més, xoca amb les intencions del govern espanyol, que pretén que la Unió flexibilitzi el seu objectiu de dèficit per aquest any.
Vint-i-cinc dels 27 membres de la UE firmen un pacte d'austeritat i disciplina fiscal
Brussel·les

Vint-i-cinc dels 27 membres de la UE firmen un pacte d'austeritat i disciplina fiscal

Els líders de la Unió Europea reunits a Brussel·les han firmat un nou tractat que imposa normes severes d'austeritat fiscal als estats membres per aconseguir uns pressupostos equilibrats. Un pas important per restablir la confiança en la Unió, diu el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i prevenir una nova crisi del deute sobirà. A la foto, però, no hi són ni el Regne Unit ni Txèquia, que s'han desmarcat del pacte. El tractat, a més, xoca amb les intencions del govern espanyol, que pretén que la Unió flexibilitzi el seu objectiu de dèficit per aquest any.
Redacció
Rajoy posa des de la segona fila a la foto de família de caps d'estat i de govern de la Unió Europea. (Foto: EFE)

Rajoy posa des de la segona fila a la foto de família de caps d'estat i de govern de la Unió Europea. (Foto: EFE)

Austeritat, consolidació fiscal i compliment dels compromisos. Aquest és el full de ruta que han rubricat a Brussel·les 25 països membres. Un tractat internacional sobre el pacte fiscal que segella la disciplina pressupostària i la consolidació fiscal.

Un camí de sacrificis, però, que arriba acompanyat d'una crida a fomentar inversions que afavoreixin el creixement i l'ocupació tant com sigui possible.

Tot plegat davant d'un atur que està en nivells rècord en la zona euro (10,7%) i en el conjunt de la Unió, especialment a Espanya, que presenta les pitjors xifres amb un índex de desocupats del 23,3% per sobre de Grècia, Irlanda i Portugal.

Els deures que cal fer

El tractat obliga els països a incloure de manera vinculant i permanent en les seves legislacions o constitucions l'anomenada "regla d'or", destinada a limitar el dèficit estructural anual al 0,5 % del PIB.

Els països també haurien d'implantar mecanismes automàtics de correcció dels desviaments dels objectius de dèficit o consolidació.

Sancions per als incomplidors

L'executiu comunitari farà el seguiment sobre la correcta introducció del fre del deute en les legislacions de cada país i, en cas d'incompliment reiterat, un o més firmants de l'acord podran portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la UE.

Els països, independentment dels informes de la Comissió, tindran la potestat de denunciar un altre país davant d'aquest organisme.

Les multes per incompliment podran augmentar com a màxim a un 0,1% del PIB.

L'escletxa per flexibilitzar

El pacte permet que els països es desviïn d'aquests objectius a mitjà termini o de l'ajustament, però només en circumstàncies excepcionals com una "severa contracció econòmica".

És en aquest punt on s'agafa Espanya per aconseguir una flexibilització dels seus objectius de dèficit. De moment, però, sembla que no està tenint gaire èxit i el mateix Rajoy ha tirat pilotes fora en dir que aquestes trobades no són el lloc adequat per parlar d'aquesta qüestió.

Brussel·les s'espera a conèixer totes les dades del 2011 i els pressupostos que prepara Rajoy per enguany, per decidir si autoritza l'estat espanyol a superar els límits de dèficit que s'havien fixat. Tot plegat vol dir que la decisió no arribarà fins al maig.

Suècia i Finlàndia ja han manifestat la seva oposició frontal a una relaxació de l'objectiu de dèficit espanyol i reclamen un tracte igual per a tothom.

Una ratificació llarga

La ratificació d'aquesta nova norma ja ha xocat amb el seu primer escull: l'anunci, per part d'Irlanda, que convocarà un referèndum. Dublín ja va rebutjar el 2001 el Tractat de Niça i el 2008 el de Lisboa.

En aquesta ocasió, però, Irlanda no té poder de veto perquè el tractat entrarà en vigor, no abans de l'1 de gener de 2013, quan ho hagin aprovat 12 dels 17 països de l'eurozona.

A més, preveu que aquells estats membres que ho rebutgin no tinguin accés a noves ajudes del fons de rescat per a països endeutats. Irlanda es beneficia en aquests moments d'un pla d'ajuda de la UE per valor de 85.000 milions d'euros.

Malgrat que Londres i Praga no s'han sumat a la iniciativa, el pacte continua obert a tots, ha recordat el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barrosso.