Viloca diu que tots els ingressos de CDC eren legals i que la CatDem li pagava serveis administratius

Viloca diu que tots els ingressos de CDC eren legals i que la CatDem li pagava serveis administratius

Viloca diu que tots els ingressos de CDC eren legals i que la CatDem li pagava serveis administratius

L'extresorer de CDC Andreu Viloca surt de la Ciutat de la Justícia acompanyat de Francesc Sànchez, excap de règim intern del partit, l'11-4-17 (horitzontal).

L'extresorer de CDC Andreu Viloca surt de la Ciutat de la Justícia acompanyat de Francesc Sànchez, excap de règim intern del partit, l'11-4-17 (horitzontal).

ACN Barcelona.-L'extresorer de CDC Andreu Viloca ha assegurat que tots els ingressos del partit, també a nivell local, són legals i estan anotats a la comptabilitat del partit. Així, l'excàrrec convergent ha explicat al judici del 'cas Palau' que ell va seguir els mateixos procediments del seu predecessor, Daniel Osàcar, però que el Tribunal de Comptes no ha trobat cap irregularitat. A més, per justificar els pagaments de la Fundació Trias Fargas, després CatDem, al partit, Viloca ha dit que el partit prestava serveis administratius a la fundació, i per tant després els cobrava.

Viloca ha comparegut com a testimoni, però amb la protecció que li confereix ser acusat en el 'cas del 3%' en un jutjat del Vendrell, cosa que l'obliga a dir tota la veritat, com la resta de testimonis, però es pot negar a respondre preguntes que el poden perjudicar en l'altre procediment judicial i aconsellat pel seu advocat, Xavier Melero, que coincideix com a advocat de CDC i Osàcar en el judici del Palau.Així, a preguntes de l'advocat de l'acusació popular, la FAVB, que és qui va sol·licitar la seva declaració, Viloca ha dit que quan el 2011 va substituir Osàcar va seguir els seus mateixos procediments, tot i millorar algunes coses. Preguntat per si les aportacions de particulars a les agrupacions locals eren registrades per la comptabilitat general del partit, el lletrat de Viloca ha qüestionat si la pregunta era pertinent, però finalment l'extresorer ha dit que tots els ingressos que ell coneix eren legals i "oficials" i es comptabilitzaven. No obstant, Melero sí que ha evitat que respongués sobre suposats crèdits que les fundacions Trias Fargas i CatDem havien fet a CDC.Sobre els serveis prestats pel partit a la fundació, Viloca ha dit que eren de caire administratiu, però no ha pogut concretar quants treballadors administratius tenia la fundació ni l'import d'aquest serveis pagats. El lletrat de la FAVB li ha preguntat si els serveis podien costar un milió d'euros anuals, cosa que Viloca ha considerat "difícil".En tot cas, en resposta al seu propi advocat, Viloca ha dit que CDC no només prestava serveis a la fundació, sinó també als seus grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i el Parlament Europeu, i que el Tribunal de Comptes ho sap i no ho ha qüestionat.La UDEF sospitava dels moviments de dinersL'altre testimoni important de la jornada ha estat un inspector de la UDEF de la policia espanyola que ha explicat que les entitats bancàries van actuar de forma propera a la negligència amb el pagament de xecs al portador que presentaven empleats del Palau. Segons ell, és estrany que es fessin tantes operacions i d'imports tan elevats a través de diners en efectiu, cosa que podria suposar una voluntat de perdre l'origen i el rastre dels diners. També ha criticat que les entitats no tinguessin gairebé cap informació de l'origen dels fons o a qui es pagaven.L'inspector també ha explicat que Millet va demanar un formulari d'Hisenda que serveix per treure diners a fora de la Unió Europea. Segons el policia, el formulari és el més indicat per intentar amagar els diners a països on cal viatjar en avió, descartant pràcticament que el destí final dels diners fos Andorra.D'altra banda, respecte el finançament de CDC, la UDEF també va comprovar que els majors donants de dues fundacions de CDC, Trias Fargas i Fòrum Barcelona, eren empreses adjudicatàries de serveis i concessions públiques. Així, ha dubtat que els serveis que CDC prestava suposadament a la Trias Fargas fossin reals, ja que eren amb imports i conceptes idèntics, i ha qualificat de "ficticis" alguns préstecs entre les entitats.A més, es va detectar que poc després d'aportacions importants de Ferrovial al Palau hi havia sortides cap a empreses de 'mailing' com New Letter i Letter Graphic, de les quals dubta que prestessin serveis al Palau, i cap a la Trias Fargas, a través del conveni, que a la vegada passava els diners a CDC.A preguntes de les defenses de CDC i Ferrovial, l'inspector ha admès, però, que no va estudiar a fons el conveni de patrocini entre el Palau i la constructora o si diverses empreses havien prestat o no els serveis a la Fundació Trias Fargas o a CDC. Així, ha explicat que "raonablement" i per "lògica" va deduir que les aportacions de Ferrovial al Palau en concepte de patrocini eren "exagerades", però no va poder comprovar si totes les contraprestacions que constaven al contracte s'havien complert o no. Segons ell, moltes no es produïen. Tampoc va anar a la seu de CDC físicament per comprovar si els serveis prestats per la fundació al partit s'havien prestat realment o no.D'altra banda, tampoc va analitzar si les anotacions sobre suposades adjudicacions d'obra pública a Ferrovial i en les quals es basarien les suposades comissions del 3%, fetes a mà per Gemma Montull, eren reals o no.Els Mossos també veuen moviments sospitososUn sotsinspector dels Mossos que va analitzar diversa documentació trobada al Palau ha explicat que els van cridar l'atenció algunes anotacions on sortia esmentada la Fundació Trias Fargas com a receptora de fons del Palau. L'agent no coneixia la vinculació d'aquesta entitat amb el Palau, a través d'un suposat conveni, i ho va indicar al jutge que investigava el cas.La cap de la unitat central d'informàtica forense dels Mossos ha explicat que quan van fer el registre del Palau van trobar que el servidor informàtic era massa gran per clonar-lo sencer o endur-se'l, i per això van entrar-hi per copiar només allò que interessava als investigadors. L'advocat de Ferrovial, que pretén anul·lar part d'aquest escorcoll, ha aconseguit fer admetre a la mossa d'Esquadra que no es va anotar la còpia feta de l'ordinador de la secretària personal de Millet, Elisabeth Barberà.Un mosso que va obrir la caixa de seguretat que el Palau tenia a Catalunya Caixa ha explicat que s'hi van trobar almenys tres sobres amb bitllets "nous" de 500 euros, que sumaven un total d'1,8 milions, a nom del Palau, Elisabet, que era la secretària de Millet, i Fèlix, que, segons Millet, era el seu fill discapacitat.El cap de l'operatiu del registre a la casa de Millet a L'Ametlla del Vallès el juliol del 2012 ha explicat que van trobar diverses obres d'art, com un Tàpies, però no ha pogut concretar més perquè aquesta part la va analitzar un expert del MNAC. Així, no recordava que es trobés una estàtua gran o làmines de Dalí. També es van decomissar dos sobres amb uns 55.000 euros en metàl·lic en una caixa forta, que eren de l'esposa de Millet, Marta Vallès, per a les seves despeses "diàries", i alguns ordinadors.Un mosso expert en patrimoni històric ha explicat que en el registre a la casa de Jordi Montull a Teià (Maresme) es van trobar una quarantena de quadres, la majoria d'influència catalana, com pintors balears, valencians i aragonesos, de valor mitjà-baix, d'entre 600 i 1.000 euros cada pintura. També es va trobar una litografia de Salvador Dalí i obres de pintors com Francesc Sans Huguet o Fidel Bofill.La propera sessió serà el divendres 21 d'abril i serà l'última amb testimonis, quinze en total, entre els que destaquen els arquitectes que van fer les obres de remodelació del Palau Òscar Tusquets i Carles Díaz.