Villarejo diu que Rajoy i Fernández Díaz donaven cobertura legal a les seves empreses

L'excomissari de la Policia Nacional s'ha referit a l'operació Catalunya i explica que mantenia un sou públic per poder actuar "dins les estructures de l'Estat"

RedaccióActualitzat

L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha dit en la represa del judici pel cas Tàndem que Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz estaven al cas de les seves activitats paral·leles.

Fins i tot, assegura, donaven cobertura legal a les seves empreses. El judici contra els suposats serveis d'espionatge que oferia el comissari quan estava en actiu s'ha reprès avui a l'Audiència Nacional.

La seva declaració ha agafat per sorpresa, perquè no estava inicialment prevista per aquest dilluns, però s'ha avançat perquè els dos acusats anteriors no han pogut declarar.

L'excomissari ha assegurat que el seu grup empresarial, CENYT, era en realitat una tapadora per a les seves feines d'espia.

També assegura que així es va plasmar per escrit quan va notificar l'existència de l'empresa, el 1995 i, més recentment, en un informe de compatibilitat d'activitats policials i privades.

Per això ha assegurat que tant Fernández Díaz com Mariano Rajoy van donar-hi cobertura legal.

Concretament, a través d'un expedient de compatibilitat dels anys 2015 i 2016 que donava el vistiplau que compaginés CENYT, la qual ha definit com "una empresa multidisciplinària", amb l'activitat policial.

"Jo no vaig demanar res. Crec que aquest informe de compatibilitat el va demanar el senyor ministre de l'Interior, probablement per un suggeriment del president del govern, que ja es començava a preocupar."

Villarejo s'ha expressat en aquests termes durant la declaració que ha prestat com a acusat en el marc del judici en què es reuneixen tres peces separades de la macrocausa Tàndem.

Les investigacions se centren en les tasques d'espionatge que hauria fet amb CENYT per a despatxos d'advocats, empresaris i particulars, per les quals la Fiscalia Anticorrupció demana que sigui condemnat a 109 anys de presó.

En resposta a preguntes del fiscal Miguel Serrano, l'ara policia jubilat ha reconegut que durant els anys 2012, 2013 i 2014, en què es van desenvolupar alguns d'aquests treballs, va percebre una nòmina com a agent en actiu. 

Diu Villarejo que hi estava obligat per poder actuar "dins les estructures de l'Estat", alhora que liderava CENYT i estava donat d'alta al Col·legi d'Advocats de Madrid com a lletrat.


La capsa de pandora de l'operació Catalunya

En la seva declaració, Villarejo s'ha enfrontat en diverses ocasions a la presidenta del tribunal i també s'ha referit d'esquitllada a l'operació Catalunya.

Sobre aquest assumpte, però, diu que es guardarà la informació per si arriba algun dia que en pugui parlar.

"Si algun dia puc declarar sobre el que es coneix com a operació Catalunya, li explicaré com es van modificar i alterar correus, gravacions... hi ha 20.000 programes que alteren programació de veu i aquestes coses."

Més enllà d'això, Villarejo ha defensat que "totes les tasques d'intel·ligència solen ser secretes", i per això "hi ha molt poques coses que s'escriguin". Per exemple, ha apuntat, "tampoc crec que hi hagi autorització per escrit per finançar terroristes i que alliberin segrestats, i s'ha fet".

ARXIVAT A:
JudicialProcés catalàPolicia NacionalAudiència NacionalJosé Manuel Villarejo
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut