Vilajuïga es queda sense la seva aigua amb gas embotellada
L'embotelladora de l'aigua de Vilajuïga tanca després de 113 anys, mentre els veïns esperen que algú la compri i reprengui l'activitat
El tancament de l'empresa Aigües de Vilajuïga deixa el poble i la comarca, l'Alt Empordà, sense un referent. Feia més de cent anys que embotellaven aigua mineral amb gas i ni els treballadors ni els veïns se'n saben avenir. Hi treballaven set persones que es queden sense feina.
La Quimeta Graboleda ensenya orgullosa ampolles antigues d'aigua de Vilajuïga que guarda a casa. Ara està jubilada, però va treballar 49 anys a l'empresa. Quan va saber la notícia sentia això:
"Una cosa aquí a l'estómac i, la veritat, tinc ganes de plorar."
Es tracta d'una aigua, per a molts, imprescindible.
"Sí, per a Salvador Dalí era la seva aigua preferida. Si vostè va a l'hotel Duran, ell tenia el seu raconet, la seva habitació allà per menjar i no bevia res més que l'aigua de Vilajuïga."
Per altres, com explica la Rosor Parés del supermercat del poble, és una aigua amb qualitats medicinals.
"Teníem sis o set caixes d'aigua i ens va trucar des de Barcelona una senyora que si els hi podíem guardar. Es veu que no en trobava enlloc. 'És per medicina -va dir-. Si me la poguéssiu guardar...'"
L'embotelladora produïa unes 600.000 ampolles l'any, lluny del milió de litres que distribuïa el 2001. Els responsables de l'empresa asseguren que han tancat per pèrdues i que no han trobat comprador. Alguns, com l'alcaldessa Joana Cobo, creuen, però, que encara es pot salvar.
"Tots hem conviscut amb les aigües i per a nosaltres és molt més que un símbol. Nosaltres volem pensar que serà una parada petita. Tenim l'esperança que algú estigui interessat a donar-li continuïtat."
La Rosor Parés explica molt bé quin és el sentiment generalitzat davant l'anunci del tancament d'Aigües de Vilajuïga en aquest poble de poc més de mil habitants.
"La gent del poble, tothom, està en xoc."
La Francina Compte, veïna de Vilajuïga, ho remata sense amagar les llàgrimes als ulls.
"Sí, perquè és l'aigua amb què hem nascut i hem viscut aquí tot el poble, i me sap moltíssim greu, molt. No podria imaginar-m'ho. I, ara, sense aquesta aigua, serà un fracàs."
