Vicenç Ferrer, una vida dedicada a la solidaritat a l'Índia
La vida de Vicenç Ferrer ha estat dedicada a l'ajuda als més pobres de l'Índia. Nascut a Barcelona el 1920, Ferrer deixa un llegat de més de 50 anys de solidaritat i acció en un territori on, amb la fundació que va constituir amb la seva dona, ha ajudat més de dos milions i mig de persones que vivien en una situació de pobresa.
Vicenç Ferrer va arribar per primer cop a l'Índia com a missioner jesuïta el 1952. Des de llavors va començar a actuar per millorar les condicions de vida dels més pobres. Els seus projectes van aixecar l'admiració de milers de camperols, però també van suscitar suspicàcies entre els sectors dirigents del país, que van acabar expulsant-lo el 1968, un fet contra el qual es va protestar al carrer. Més de 30.000 pagesos, amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos, es van manifestar en suport del missioner.
L'acció va causar efecte i per iniciativa de la primera ministra Indira Gandhi Vicenç Ferrer va tornar a l'Índia un any més tard, el 1969, i es va instal·lar a Anantapur, a l'estat d'Andhra Pradesh, en un dels districtes més pobres del país. Des de llavors, l'entrega del missioner a la millora de les condicions dels indis més pobres va ser constant.
Poc després del seu retorn a territori indi, Vicenç Ferrer va abandonar la Companyia de Jesús i es va casar amb la periodista britànica Anne Perry, amb qui va constituir la Fundació Vicenç Ferrer, referència de la solidaritat a l'Índia. Amb projectes escampats per més de 1.500 pobles, la fundació que dirigia Vicenç Ferrer ha construït infraestructures, serveis i cases, i se'n beneficien més de dos milions i mig de persones. La seva acció ha comportat la construcció d'hospitals, centres de planificació familiar, escoles, pous i embassaments.
Però no només els edificis testimonien l'acció de Ferrer, ja que la seva fundació també ha contribuït al desenvolupament de la zona, a la formació professional, a la igualtat de drets i ha ofert microcrèdits. Ferrer ja va tenir una embòlia el mes de març passat.
L'acció va causar efecte i per iniciativa de la primera ministra Indira Gandhi Vicenç Ferrer va tornar a l'Índia un any més tard, el 1969, i es va instal·lar a Anantapur, a l'estat d'Andhra Pradesh, en un dels districtes més pobres del país. Des de llavors, l'entrega del missioner a la millora de les condicions dels indis més pobres va ser constant.
Poc després del seu retorn a territori indi, Vicenç Ferrer va abandonar la Companyia de Jesús i es va casar amb la periodista britànica Anne Perry, amb qui va constituir la Fundació Vicenç Ferrer, referència de la solidaritat a l'Índia. Amb projectes escampats per més de 1.500 pobles, la fundació que dirigia Vicenç Ferrer ha construït infraestructures, serveis i cases, i se'n beneficien més de dos milions i mig de persones. La seva acció ha comportat la construcció d'hospitals, centres de planificació familiar, escoles, pous i embassaments.
Però no només els edificis testimonien l'acció de Ferrer, ja que la seva fundació també ha contribuït al desenvolupament de la zona, a la formació professional, a la igualtat de drets i ha ofert microcrèdits. Ferrer ja va tenir una embòlia el mes de març passat.
