Vettel es proclama campió del món de F1 en guanyar el GP d'Abu Dhabi enmig de la desfeta de Ferrari
Tres temporades després del seu debut a l'elit de l'automobilisme, Sebastian Vettel ha aconseguit conquerir el seu primer títol mundial. El pilot alemany, que arribava a Yas Marina en tercer lloc en la classificació general, va guanyar el GP d'Abu Dhabi per davant de Hamilton i Button, i es va coronar campió del món enmig de la desfeta de Fernando Alonso, setè, i Mark Webber, vuitè. Una errada d'estratègia de Ferrari va deixar sense opcions l'asturià i va permetre que Vettel es convertís en el pilot més jove a proclamar-se campió de la Fórmula 1.
A Yas Marina i després d'un Gran Premi de final inesperat, Sebastian Vettel va deixar de ser una promesa per convertir-se en el nou campió del món de Fórmula 1. Malgrat que Fernando Alonso i Mark Webber sortien amb més opcions que ell de cara al títol, va ser l'alemany qui va acabar abraçant-se amb la glòria en assolir a Abu Dhabi el cinquè triomf de la temporada i certificar la seva gesta davant la desfeta de l'espanyol de Ferrari i el discret paper de l'australià de Red Bull.
Vettel arrencava des de la primera posició i a Alonso, que depenia de si mateix, en tenia prou amb una quarta plaça per sumar la seva tercera corona, però aquest cop la sort i la inspiració no van ser les seves aliades i va veure com el seu somni -el tercer títol del seu palmarès- s'esfumava ràpidament.
Les coses no van començar gens bé per a Alonso, que no va fer una bona sortida i es va veure superat per Button. El gran desencadenant de la desfeta de Ferrari, però, no va ser aquest avançament sinó una mala reacció de l'escuderia italiana davant un canvi d'estratègia de Mark Webber. L'australià va cometre un error en els primers compassos de la cursa i va haver d'aturar-se per canviar els pneumàtics, i això va provocar que Alonso, més pendent de l'australià que no pas del cap de la cursa, avancés també el seu canvi de gomes per no perdre de vista el seu màxim rival en la lluita pel títol.
En tornar a la pista, tant Alonso com Webber es van trobar amb molt trànsit, amb pilots com Kubica, que allargaven la seva entrada al box, i amb d'altres que, com Petrov o Rosberg, ja ho havien fet aprofitant la sortida del cotxe de seguretat en la primera volta a conseqüència d'un accident entre Schumacher i Liuzzi. Els líders de carrera, en canvi, van trigar moltíssim a canviar els pneumàtics, i això va permetre que obrissin forat -un forat insalvable- respecte a l'espanyol de Ferrari i l'altre pilot de Red Bull.
Impotència total
Mentre Vettel, Hamilton i Button volaven cap al podi, Alonso i Webber quedaven relegats a la setena i vuitena posició, respectivament, incapaços de superar Rosberg, Kubica i Petrov. Alonso va lluitar amb el rus, ho va intentar tot, però el Renault va ser un rival difícil de superar. L'asturià es desesperava i veia com de mica en mica se li esmunyia el Mundial.
Fernando Alonso n'hauria tingut prou amb endarrerir el seu pas pel box, seguir Vettel i acabar quart, tal com va demostrar l'excel·lent resultat de Jenson Button. L'anglès no tenia opcions, però va sumar un podi en la cursa que suposa la fi del seu regnat a la Fórmula 1.
I és que qui es va guanyar el dret de lluir el número 1 com a dorsal va ser un jove alemany que, amb 23 anys, tres temporades a la F1 i només 62 grans premis disputats, es converteix en el pilot més jove de la història a proclamar-se campió del món.
Vettel arrencava des de la primera posició i a Alonso, que depenia de si mateix, en tenia prou amb una quarta plaça per sumar la seva tercera corona, però aquest cop la sort i la inspiració no van ser les seves aliades i va veure com el seu somni -el tercer títol del seu palmarès- s'esfumava ràpidament.
Les coses no van començar gens bé per a Alonso, que no va fer una bona sortida i es va veure superat per Button. El gran desencadenant de la desfeta de Ferrari, però, no va ser aquest avançament sinó una mala reacció de l'escuderia italiana davant un canvi d'estratègia de Mark Webber. L'australià va cometre un error en els primers compassos de la cursa i va haver d'aturar-se per canviar els pneumàtics, i això va provocar que Alonso, més pendent de l'australià que no pas del cap de la cursa, avancés també el seu canvi de gomes per no perdre de vista el seu màxim rival en la lluita pel títol.
En tornar a la pista, tant Alonso com Webber es van trobar amb molt trànsit, amb pilots com Kubica, que allargaven la seva entrada al box, i amb d'altres que, com Petrov o Rosberg, ja ho havien fet aprofitant la sortida del cotxe de seguretat en la primera volta a conseqüència d'un accident entre Schumacher i Liuzzi. Els líders de carrera, en canvi, van trigar moltíssim a canviar els pneumàtics, i això va permetre que obrissin forat -un forat insalvable- respecte a l'espanyol de Ferrari i l'altre pilot de Red Bull.
Impotència total
Mentre Vettel, Hamilton i Button volaven cap al podi, Alonso i Webber quedaven relegats a la setena i vuitena posició, respectivament, incapaços de superar Rosberg, Kubica i Petrov. Alonso va lluitar amb el rus, ho va intentar tot, però el Renault va ser un rival difícil de superar. L'asturià es desesperava i veia com de mica en mica se li esmunyia el Mundial.
Fernando Alonso n'hauria tingut prou amb endarrerir el seu pas pel box, seguir Vettel i acabar quart, tal com va demostrar l'excel·lent resultat de Jenson Button. L'anglès no tenia opcions, però va sumar un podi en la cursa que suposa la fi del seu regnat a la Fórmula 1.
I és que qui es va guanyar el dret de lluir el número 1 com a dorsal va ser un jove alemany que, amb 23 anys, tres temporades a la F1 i només 62 grans premis disputats, es converteix en el pilot més jove de la història a proclamar-se campió del món.
