Vallcarca: projectes de futur per refer un barri molt castigat
Al barri de Vallcarca de Barcelona, amb afectacions viàries i urbanístiques que es remunten a dècades enrere, els processos urbanístics inacabats i la crisi immobiliària han deixat un paisatge desolat, ple de solars buits on es van enderrocar edificis, sense que s'hagi creat un nou paisatge urbà.
La majoria de veïns afectats pels enderrocs van ser reallotjats en un gran bloc entre les avingudes de Vallcarca i de la República Argentina, un model d'urbanisme que ara es qüestiona. El barri ha estat escenari d'una intensa polèmica sobre quin ha de ser el model urbanístic.
Ara l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat la conservació d'un conjunt de cases tradicionals en dos sectors del barri, per evitar que hi hagi més enderrocs i protegir les edificacions que encara mantenen el caràcter de poble que va tenir Vallcarca. Les cases baixes, algunes amb jardins, estan en dues zones, en l'eix del carrer d'Argentera i en el de Farigola, amb un total d'uns 3.090 m2.
Per als veïns que fa anys que ho reclamaven, és una bona notícia, però insuficient. Aran Llivina, veïna i membre de l'Assemblea de Vallcarca, creu que: "es conservarà aquesta part de barri, des d'aquesta cantonada fins a l'altra. Però és que aquí, en aquesta cantonada, hi va un edifici que creixerà fins a tenir sis plantes, i en aquell carrer també. Aleshores, no té sentit conservar un barri antic de postal quan en realitat Núñez i Navarro serà qui realment canviarà la fesomia del barri."
Al perímetre del nucli més antic hi ha eixos on predominen els solars buits, molts propietat d'una sola constructora. Rodrigo Arroyo, una de les persones que treballen a l'hort comunitari creat fa quatre anys damunt l'espai d'una casa que es va enderrocar, explica que "en 350 metre hi ha nou solars buits. Això no té sentit. El que es veu és una destrucció massiva. És una vergonya."
Diversos col·lectius han donat un nou ús lúdic i social a diversos solars, com el de l'antiga pedrera. Al davant, la masia de Can Carol, de 1860, es va salvar per la reivindicació dels veïns, que han creat una zona verda en els terrenys que l'envolten. Ara, l'Ajuntament ha comprat la casa i la rehabilitarà per fer-hi equipaments que podrien ser gestionats per entitats del barri. La Diputació de Barcelona ha cedit un altre edifici, l'antic consolat de Dinamarca, que també es destinarà a equipaments.
La prioritat per a l'Ajuntament de Barcelona, a banda d'aturar més enderrocs, és començar a construir. Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia, ha anunciat que abans de l'estiu es posarà en marxa un concurs d'idees per actuar en el sector més pròxim al pont de Vallcarca, on hi ha més solars de titularitat municipal:
"El que fem és un concurs d'idees. Per tant, vol dir que diferents equips d'arquitectes, de professionals que esperem que ho facin conjuntament amb la ciutadania, que vagin a preguntar, que s'empapin bé, hauran de dissenyar com tot aquell espai pot ser urbanitzat, i haurà de ser coherent amb tot l'entorn, hauran d'identificar on pot haver-hi la plaça del barri, on pot haver-hi els espais verds, etc. Fer tot aquest equilibri, i després escollirem, amb un tribunal en què hi puguin participar diferents entitats, quin és el projecte que ens sembli més adient. I l'implementarem."
Els últims anys, s'han fet molts diagnòstics sobre els problemes i les necessitats de Vallcarca. Una quinzena d'entitats, entre associacions de veïns i altres col·lectius veïnals, van participar al novembre del 2014 en una taula d'urbanisme amb l'Ajuntament, assessorats per diversos col·lectius d'arquitectes. Molts creuen que cal una visió de conjunt del barri en comptes d'anar planificant per sectors, i alerten del risc de pressions exercides pels interessos privats.
Per a Margarita Alonso, arquitecta especialitzada en urbanisme i mediadora voluntària per a Arquitectes Sense Fronteres: "plantejar-se treballar en un concurs d'idees o un estudi del barri sense fer una suspensió de llicències és perillós, perquè al final, les pressions econòmiques i de tot tipus que es reben mentre es fa l'estudi del que es vol fer, poden condicionar-lo. Es evident que la suspensió de llicències que s'ha plantejat i la modificació que s'ha plantejat era un treball de mínims. Tots els tècnics que hem treballat sobre el barri estem convençuts que s'ha de fer una suspensió de llicències més àmplia que permeti fer un estudi del barri en el seu conjunt."
Per a un altre sector de veïns, la prioritat és molt diferent. Creuen que caldria avançar amb els enderrocs que permetin crear una zona verda al llarg de l'avinguda de Vallcarca. Per a Manuel Toribio, de la junta de l'Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca, "el concurs d'idees hauria de ser, què fem amb l'avinguda, des de la plaça de Lesseps fins a la casa Comas d'Argemir, que ha de quedar como un símbol d'aquest barri, en un entorn bàsicament verd."
Tots els veïns demanen a l'Ajuntament informació i transparència, i poder participar activament en les decisions que es preguin, per no repetir errors del passat.
