Urdangarin defensa la infanta Cristina i diu que les despeses que va pagar amb la VISA d'Aizoon són "ridícules"
El gendre del rei va sortir en defensa de la seva dona en un un escrit que va presentar el passat mes de desembre per oposar-se a la imputació de la seva dona. Urdangarin nega que la infanta defraudés Hisenda i qualifica d'"absolutament ridícules" les despeses que va carregar a la VISA de l'empresa de la qual eren propietaris al 50%.
Iñaki Urdangarin ha sortit en defensa de la seva dona, la infanta Cristina, en un escrit on nega que ella defraudés Hisenda i on diu que les despeses que va pagar amb la VISA d'Aizoon, l'empresa mercantil de la qual tots dos eren copropietaris al 50%, "han estat absolutament ridícules". Urdangarín va presentar aquest escrit al desembre davant del jutge Castro per oposar-se a la imputació de la infanta, que finalment es va produir aquest dimarts.
En el text que Urdangarin va presentar, el seu advocat al·lega, en base a cinc informes de l'Agència Tributària (AEAT), que no es pot atribuir a la filla del rei Joan Carles ni a Aizoon elements tributaris que superin els 120.000 euros anuals, quantitat a partir de la qual el Codi Penal recull la comissió d'un delicte contra Hisenda.
La defensa d'Urdangarin, tot i reconèixer que no li correspon "la tasca de defensar la plena i total innocència" de la infanta, i "per tant, l'absència de cap indici" de delicte, assegura que els informes de l'Agència Tributària sobre si la infanta va poder defraudar Hisenda "són eloqüents, concloents i taxatius".
L'advocat d'Iñaki Urangarin, Mario Pascual Vives, assenyala a més que, pel que fa a la suposada comissió d'un delicte de blanqueig de capitals, el Codi Penal exigeix la preexistència d'un delicte anterior que doni origen als fons il·lícits als quals es vol donar aparença de legalitat i, ja que en el cas de la infanta "no existeix" delicte fiscal, no pot derivar-se d'aquest cas un presumpte delicte de blanqueig.
A més, subratlla que les quantitats que la infanta Cristina va carregar a la targeta d'Aizoon entre el 2004 i el 2011 són "absolutament ridícules".
Però en la seva interlocutòria de 227 pàgines, el jutge Castro apunta que "Aizoon no ha repartit mai cap dividend entre els seus dos únics socis ", una cosa que segons la seva opinió "no casa amb el fet que simultàniament es carreguin a Aizoon despeses tan estrictament personals" dels ducs com ara "viatges a l'estranger, regals, sessions de 'coaching', rehabilitació, decoració i subministraments" de la seva vivenda a Barcelona, coneguda com el "palauet" de Pedralbes.
A banda, caldria sumar-hi els salaris del servei domèstic, que "va ser contractat directament" per la infanta "sabent que repercutirien a Aizoon, i això és només a títol de mostra", subratlla el jutge Castro.
