Uns quaranta caps d'estat d'arreu del món donen l'últim adéu al rei Fahd de l'Aràbia Saudita

El rei Fahd de l'Aràbia Saudita ha estat enterrat al cementiri de Riad en una fossa. Els funerals han estat marcats per l'austeritat i la senzillesa, ben al contrari de l'estil de vida que havia envoltat el monarca, amb motiu de la fama de noble i just que tenia. Els actes fúnebres han començat amb una cerimònia a la mesquita amb la presència de la família reial, que ha portat el fèretre a les espatlles. També hi han assistit líders àrabs i estrangers i 36 caps d'estat, entre ells el president del Pakistan, Parvez Musharaf, i la majoria dels caps d'estat de la Lliga Àrab, que han acompanyat l'oració pel nou rei del país, Abdallah, de qui s'espera que continuï la línia política del rei Fahd, un règim autoritari i aliat clau dels Estats Units a la regió. Finalment, l'enterrament del monarca s'ha fet en una fossa senzilla del cementiri, on descansen les restes dels seus predecessors. Una llarga malaltia El rei Fahd feia temps que estava malalt. L'any 1995, una embòlia cerebral el va apartar de les responsabilitats del càrrec i des del passat 27 d'abril estava ingressat a l'hospital a causa d'una pneumònia. Des de llavors, el seu germanastre, el príncep Abdullah, va assumir de facto les funcions de monarca i ara el succeirà al tron, des d'on promourà una política continuista al país més important en producció i exportació de petroli, que li ha donat una fortuna que es calcula en uns 22.000 milions de dòlars. Així doncs, es mantindran les estretes relacions amb Occident sense oblidar les aliances amb el món àrab, però s'evitarà tendir cap a una monarquia constitucional, com reclama una part significativa de l'oposició reformista. El rei Fahd de l'Aràbia Saudita era fill del rei Abd al-Aziz, com els tres sobirans que l'havien precedit. El seu pare va ser el fundador de la dinastia dels Saud i del regne modern que es coneix com l'Aràbia Saudita. El guardià dels dos llocs més sants de l'islamisme, les mesquites de la Meca i Medina, segons la televisió saudita, que va anunciar la seva mort, va començar el seu regnat el 1982. Va combinar la rigidesa en la política interior amb l'obertura a Occident. L'any 1992 va impulsar les primeres reformes polítiques del regne per intentar neutralitzar l'oposició islamista, que principalment criticava la presència nord-americana i la factura astronòmica de la primera guerra del Golf. Protector del moviment palestí i amic de Yasser Arafat, va ser l'autor de l'anomenat Pla Fahd per una solució negociada al Pròxim Orient.