Uns pares alemanys obtenen permís per accedir al Facebook de la seva filla morta

El Tribunal Federal de Justícia alemany ha donat la raó a uns pares que demanaven poder recuperar els continguts del compte de Facebook de la seva filla, morta el 2012. La sentència, feta pública aquest dijous, pot establir jurisprudència en el que s'anomena "herència digital".

La noia va morir als 15 anys, esclafada per un metro a Berlín. Els pares creien que revisant els seus missatges a la xarxa podrien conèixer les circumstàncies de la mort i esbrinar si va ser un suïcidi o un accident.

L'any 2015, els pares van obtenir una sentència favorable en primera instància. Però el Tribunal d'Apel·lació de Berlín va acceptar el recurs de Facebook i el 2017 va tombar la decisió anterior. A més, el Tribunal va acceptar les tesis de l'empresa, per a la qual també s'havia de protegir la privacitat de les persones que intercanviaven missatges amb la noia.

En canvi, els pares argumentaven que els continguts de la seva filla a Facebook eren jurídicament idèntics a diaris íntims o a cartes, que en cas de mort poden passar a mans dels familiars directes.

Sis anys després de la mort de la noia, el tribunal, amb seu a Karlsruhe, ha donat la raó als pares:

"El contracte d'usuari d'una persona en una xarxa social passa a la successió universal dels hereus del titular del compte".

Els jutges consideren que les dades no corresponen a una persona específica, sinó a un compte d'usuari. I afegeix que cal esperar "un moment en el curs de la seva vida en què tercers puguin accedir a aquest compte", encara que sigui sense l'acord del propietari.

Des del 2015, Facebook ofereix algunes alternatives per protegir l'herència digital. Una és designar un marmessor que després de la mort de l'usuari gestionaria el compte. Si no hi ha cap marmessor, els familiars poden transformar el compte en una pàgina en memòria de l'usuari. Això suposa compartir posts en record d'aquesta persona, però no accedir als missatges. També poden demanar la supressió del compte.

Tretze milions de perfils de persones mortes

El problema no és menor. L'any 2014, la Comissió Nacional francesa d'Informàtica i Llibertats (CNIL) calculava que a Facebook hi havia uns tretze milions de perfils de persones mortes, cosa que suposava al voltant d'un 1% del total.

França va aprovar, el 2016, la Llei per una República digital, que, entre moltes altres coses, permet nomenar un marmessor que gestioni xarxes i arxius.

El Parlament de Catalunya, per la seva banda, va aprovar, el 2017, la Llei de voluntats digitals. Estableix el següent:

"Les persones poden manifestar llurs voluntats digitals perquè l'hereu, el legatari, el marmessor, l'administrador, el tutor o la persona designada per a executar-les actuïn davant els prestadors de serveis digitals després de llur mort o en cas de tenir la capacitat judicialment modificada".

Apple i l'FBI

El dret a la privacitat que han al·legat algunes empreses ha arribat a xocar fins i tot amb investigacions policials. Apple es va resistir a la petició de l'FBI per accedir a l'iPhone d'una de les dues persones que van protagonitzar, el 2 de desembre del 2015, una matança al centre de discapacitats de San Bernardino, a Califòrnia, on van morir dotze persones.

En canvi, sí que va autoritzar un pare italià per desbloquejar el mòbil del seu fill, que havia mort de càncer, per recuperar fotografies i missatges.