Uns ocells de 12 grams volen 2.500 km sobre l'Atlàntic sense parar

Un estudi ha demostrat que la bosquerola de casquet migra cada tardor des de l'est del Canadà fins a l'Amèrica del Sud, sobrevolant l'oceà Atlàntic durant dos o tres dies
Uns ocells de 12 grams volen 2.500 km sobre l'Atlàntic sense parar
Londres

Uns ocells de 12 grams volen 2.500 km sobre l'Atlàntic sense parar

Un estudi ha demostrat que la bosquerola de casquet migra cada tardor des de l'est del Canadà fins a l'Amèrica del Sud, sobrevolant l'oceà Atlàntic durant dos o tres dies
Redacció Actualitzat
Aquest ocell és capaç de creuar l'Atlàntic (Viquipèdia)

Aquest ocellet és capaç de recórrer grans distàncies sobre l'Atlàntic (Viquipèdia)

Sembla mentida però hi ha uns ocells de dotze grams, coneguts com les bosqueroles de casquet, que cada any recorren més de 2.500 quilòmetres sobre l'oceà Atlàntic. Ho fan en dos o tres dies, i sense parar. Ho ha demostrat un estudi d'uns biòlegs que publica la revista científica britànica "Biology letters". Aquests ocells migren cada tardor des de l'Amèrica del Nord, a l'est del Canadà, fins a les costes de l'Amèrica del Sud, a les illes del Carib. "Hem trobat proves irrefutables" d'aquesta gesta, asseguren els científics que han participat a l'estudi.

Els investigadors van col·locar uns xips de mig gram amb geolocalitzadors a uns 40 ocells d'aquesta espècie i han pogut constatar que aquestes aus han volat sense parar més de 2.500 quilòmetres. "Cap altre ocell d'aquesta mida fa un viatge directe tan llarg", segons el científic del projecte Bill de Luca, de la Universitat de Massachusetts, que considera que la migració de la bosquerola de casquet es fa sota unes condicions "pràcticament impossibles, a vida o mort".

Aquesta petita au viu els boscos boreals del Canadà i els Estats Units entre la primavera i la tardor. Després es dirigeix a les Antilles o a les costes de Veneçuela i Colòmbia per al seu període d'hibernació. Les bosqueroles arriben a duplicar el seu pes per preparar aquest llarg viatge, explica el científic Ryan Norris, de la universitat canadenca de Guelph, que assegura que "no hi ha dubte que aquest ocell fa una de les migracions més audaces de la Terra".