Uns 62 milions d'alemanys estan cridats a les urnes per decidir el color del Parlament federal

Els col·legis electorals han obert a l'hora prevista per a les eleccions generals alemanyes. Un total de 62 milions de persones estan cridades a les urnes. Els principals candidats, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, la cristianodemòcrata Angela Merkel i el ministre d'Afers Estrangers, Joscka Fischer, líder dels Verds i principal aliat de l'SPD, jan han votat. Fins a les sis de la tarda, quan s'acaba la jornada electoral, els polítics poden continuar fent campanya. Les últimes enquestes no donen majoria ni a l'actual coalició de govern, formada pel Partit Socialdemòcrata (SPD), del canceller Gerhard Schröder, i Els Verds, ni a l'oposició conservadora, formada per la Unió Cristianodemòcrata (CDU), d'Angela Merkel, i el Partit Liberal (FDP). Per tant, són els indecisos els que tenen la clau del futur, i més en unes eleccions vitals per al país i en què hi ha un elevat nombre de persones que encara no han decidit el seu vot. Això sí, el que sembla segur és que el Partit de l'Esquerra, una aliança formada per postcomunistes de l'est d'Alemanya i dissidents socialdemòcrates, entrarà al Parlament. Les eleccions d'avui col·loquen la major economia d'Europa davant un dilema polític, els resultats del qual podrien tenir repercussions a tot el continent i fins i tot a la resta del món. A les urnes es decidirà el destí de dues visions oposades sobre com reactivar l'economia del país, com donar impuls al projecte d'unificació europea i com millorar les relacions entre Berlín i Washington. Els analistes pronostiquen que la triomfadora serà la dirigent cristianodemòcrata Angela Merkel, que es convertiria en la primera cap de govern de la història d'Alemanya. Però les enquestes més recents han donat resultats més imprecisos. A més s'ha posat en dubte la capacitat de Merkel per aconseguir un govern majoritari amb el Partit Liberal Demòcrata i sense el Partit Social Demòcrata. Si la candidata aconsegueix la majoria, podria posar en pràctica els seus plans per reestructurar el sistema tributari, facilitar els acomiadaments i liberalitzar el rígid mercat nacional, amb la finalitat de reduir l'11,4% de desocupació al país i millorar el reduït nivell del creixement econòmic. Mentrestant, el canceller Gerhard Schröder aspira a obtenir un tercer mandat. Durant els seus set anys al capdavant del govern d'Alemanya, ha aconseguit millorar la posició del seu país en l'escena mundial i fer-se amb l'aprovació de l'opinió pública alemanya en desafiar els Estats Units negant el seu suport a la invasió de l'Iraq. Segons les dades de l'última enquesta electoral anunciades ahir, el governant de l'SPD cedia terreny pel que fa als conservadors de la CDU, si be no està clar si aquesta última formació podria formar govern. Votació doble Segons el sistema electoral els alemanys emetran avui dos vots: en un d'ells escolliran directament un diputat del seu districte i en l'altre votaran per la llista d'un partit. D'aquesta manera, la meitat dels escons del Parlament, 299, es decidiran de manera directa i l'altra meitat resulta de les llistes dels partits en cada estat federal. Aquest segon vot és crucial, ja que determina el percentatge d'escons que obté cada partit a la Cambra Baixa. El sistema permet, a més, afegir escons en el cas que un partit obtingui més representants directes en un estat que en la distribució obtinguda en el segon vot, ja que tots els elegits pel primer vot han d'ocupar un escó. El Parlament sortint, per exemple, comptava amb 601 diputats, tres més que el mínim establert en 598. Però no tots els alemanys acudiran a les urnes avui, ja que la mort d'una candidata de l'ultradretà Partit Nacional Democràtic al districte de Dresden va provocar l'ajornament de la votació fins al pròxim 2 d'octubre.