Uns 60 afectats per la repressió de l'1-O ja han donat poders a advocats i procuradors voluntaris perquè els representin
ACN Girona.-Una seixantena d'afectats per la repressió policial de l'1 d'octubre s'han acostat aquest divendres al Palau de Justícia de Girona, per tal de donar els poders als advocats i procuradors voluntaris perquè els representin. Es tracta d'un tràmit tècnic però imprescindible, per tal que la querella col·lectiva -que agrupa més d'un centenar de denúncies- tiri endavant. Durant tot el matí, dos lletrats han estat recollint i confirmant les dades dels afectats que van voler que els representessin. Un cop complert aquest tràmit, els denunciants reben un document on se'ls assigna un procurador que els assisteix durant la causa. Un dels advocats voluntaris l'Albert Carreras ha explicat que la querella es presentarà la setmana que ve, i que un cop entrada demanaran diligències d'investigació per poder concretar els delictes i els querellats.
El procés per investigar i denunciar els responsables de les càrregues policials de l'1 d'octubre a les comarques gironines continua. Aquest divendres han estat una seixantena de persones afectades les que han passat pel Palau de Justícia. Allà s'han reunit amb els advocats voluntaris per tal de posar fil a l'agulla en el procediment contra els cossos de seguretat espanyols. El que s'ha fet aquest divendres a l'Audiència de Girona, i que es continuarà el pròxim dilluns, és citar totes aquelles víctimes de l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que havien portat documentació, ja sigui les denúncies o els informes mèdics de les lesions, i volen seguir endavant amb el procés. L'objectiu, expliquen els lletrats, és poder tenir totes els escrits recopilats, amb detall de les lesions sofertes i l'indret on es van produir, i d'aquesta manera poder-ho presentar al jutjat en forma de querella col·lectiva. D'altra banda, també s'ha fet un tràmit tècnic indispensable per poder presentar una querella conjunta com és que els afectats donin els poders als procuradors que s'han ofert a col·laborar amb els advocats voluntaris. Un dels lletrats l'Albert Carreras ha explicat que la previsió és que totes les denúncies estiguin entrades dilluns vinent i que aquella mateixa setmana presentin la querella. "Encara no podem fixar contra quines persones anirà ni quin grau de delicte, sinó que exposarem els fets, establirem la qualificació jurídica, la relació de les lesions sofertes i les actuacions policials", concreta. A partir d'aquell moment els lletrats demanaran diligències d'investigació per poder encausar els responsables de les càrregues.Girona, Aiguaviva i Sant Julià de RamisLa querella ja ha rebut centenars de denúncies d'afectats especialment de tres localitats, Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. A Sant Julià, la repressió es va viure al Pavelló Municipal, on hi hauria d'haver votat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Aquí, el consistori ja ha anunciat una altra querella pels desperfectes que van ocasionar els agents i que s'enfilen als 13.600 euros.A Aiguaviva, en canvi, el local de votació era el mateix ajuntament. En aquest poble de 700 habitants la repressió va ser especialment dura. De fet, els policies van fer servir gas pebre per fer fora la gent del consistori. En aquest cas també està previst que el municipi es querelli contra les forces de seguretat espanyoles pels desperfectes causats, i per haver entrat en algunes dependències de l'ajuntament sense una ordre judicial específica.Pel que fa Girona, la majoria dels denunciants són de l'Escola Verd del carrer Lorenzana, on estudien les dues filles de Puigdemont, i que va rebre una forta càrrega a primera hora del matí. Altres col·legis afectats van ser l'Escola Bruguera o la Biblioteca Ernest Lluch.
