Uns 6.000 menors viuen en situació de risc a Barcelona, segons la Síndica de Greuges

La Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, ha exigit a les administracions públiques que destinin més recursos i professionals a l'atenció dels prop de 6.000 menors que, segons estima, viuen a Barcelona en una "greu" situació de risc o vulnerabilitat. Malla ha presentat l'informe "Els drets de la infància en risc a Barcelona i propostes per garantir-los", document que ha elaborat a partir de les queixes rebudes en la seva institució sobre aquesta problemàtica, que quantitativament són un nombre reduït, però que evidencien que el sistema de protecció de menors "no funciona".
Uns 6.000 menors viuen en situació de risc a Barcelona, segons la Síndica de Greuges
Barcelona

Uns 6.000 menors viuen en situació de risc a Barcelona, segons la Síndica de Greuges

La Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, ha exigit a les administracions públiques que destinin més recursos i professionals a l'atenció dels prop de 6.000 menors que, segons estima, viuen a Barcelona en una "greu" situació de risc o vulnerabilitat. Malla ha presentat l'informe "Els drets de la infància en risc a Barcelona i propostes per garantir-los", document que ha elaborat a partir de les queixes rebudes en la seva institució sobre aquesta problemàtica, que quantitativament són un nombre reduït, però que evidencien que el sistema de protecció de menors "no funciona".
L'informe indica que a la capital catalana hi ha més de 2.000 nens que viuen amb famílies perceptores de la renda mínima d'inserció, per la qual cosa les seves condicions econòmiques i socials "són d'una gran precarietat". De la mateixa manera, més de 2.900 menors són atesos pels equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) de l'Ajuntament de Barcelona perquè estan en una situació d'"alt risc social", i centenars de nens immigrants sols malviuen a la ciutat, moltes vegades sense estar sota la tutela de la Generalitat.

Segons aquestes dades, el nombre de menors en situació de vulnerabilitat o risc social a la ciutat de Barcelona estaria, doncs, al voltant dels 6.000, xifra que representaria entre un 2 o un 3% d'aquesta franja de població, que conformen uns 230.000 menors. Es tracta, ha dit Malla, de nens maltractats, que viuen en habitatges en males condicions i que són utilitzats pels seus progenitors per mendicar, així com d'adolescents rebels sense suport familiar o de menors immigrants sols no acompanyats, resultat de la falta de polítiques preventives i educatives impulsades des de les administracions autonòmica i local.

Per millorar l'atenció que es dispensa a la infància, Malla proposa incrementar considerablement el nombre d'educadors socials que treballen en l'atenció social primària, atès que l'actual ràtio de dos treballadors socials i un educador per cada 15.000 habitants és "molt insuficient" per abraçar la feina de prevenció i d'intervenció continuada que caldria dur a terme.

En aquest sentit, Malla ha recordat que "només el 40% dels casos de desemparament assumits per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia) de la Generalitat han estat detectats pels serveis d'atenció primària" de Barcelona, que assisteixen cada any uns 4.000 menors.

Per la Síndica, una altra de les mesures que caldria estendre és el servei d'atenció domiciliària, ja que permet no només fer un seguiment del menor, sinó també treballar amb la família per reconduir conductes que van en detriment dels més petits.

Per la Síndica, l'objectiu d'aquest informe és posar de manifest la problemàtica que existeix, exigir més recursos per part de les dues administracions i alertar de la necessitat de posar els mitjans suficients per evitar que molts dels menors en situació de risc "puguin arribar a la presó".

Segons dades de la Síndica, només en l'últim any els jutjats de menors han aplicat mesures penals a 2.032 adolescents de la comarca del Barcelonès.