Uns 150 intel·lectuals censuren la tendència a instrumentalitzar els centres culturals de Barcelona

Uns 150 intel·lectuals entre escriptors, editors, artistes, dramaturgs i cantants, constituïts en el col·lectiu 18M pel Dia Internacional dels Museus, han censurat "la tendència a instrumentalitzar els centres culturals" barcelonins al "Manifest per a una democratització urgent i real de les institucions culturals".

Formen part del grup intel·lectuals que han signat el manifest de censura Juan Goytisolo, Josep Pons, Francisco Sert, Frederic Amat, Manuel Huerga, Juan Marsé, Oriol Bohigas, Claudio López Lamadrid, Lluís Homar, Lluís Pasqual, Maruja Torres, Cesc Gelabert i els internacionals Antonio Negri, Slavoj Zizek i Steve Edwards.

Per als signants, la inflexió del 92 va donar a la cultura un gran protagonisme en les polítiques públiques de Barcelona, i un dels seus resultats positius ha estat la creació d'una xarxa d'institucions culturals que, amb la seva forta presència a la ciutat, "constitueixen un important patrimoni ciutadà, no dels partits polítics ni d'un determinat sector".

Remarquen que tres institucions en particular han destacat pel seu impacte a la ciutat i la seva projecció internacional: la Fundació Tàpies, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), "que han funcionat com un verdader servei públic".

Els intel·lectuals han remarcat que els sòlids programes d'exposicions, el debat i l'educació, juntament amb la cooperació amb agents socials diversos, constituïen una trama indissociable, el paper de la qual a la ciutat ha estat el de contribuir a l'emancipació crítica de la ciutadania.

Utilitzar els museus com a aparador i propaganda partidista

Els signants del manifest destaquen que en ple segle XXI, la tendència a instrumentalitzar els centres culturals sembla un "mal endèmic".

Per a aquests, al repunt d'una "política cultural corporativa i parroquial que aspira a monopolitzar el debat públic, utilitzant els museus com a aparador i propaganda partidista, se suma la creixent captura regressiva de les polítiques culturals per les guerres identitàries".

Apunten també que les retallades en els pressupostos culturals públics dels últims set anys han aprofundit la precarietat estructural que asfixia la possibilitat de sostenir projectes institucionals significatius i transformadors, de manera que l'espai per a la institucionalitat cultural democràtica s'empetiteix.

Alhora, han apuntat al recent canvi en la direcció del CCCB "per càrrecs de partit"; al qual han descrit com un cop a la taula del Macba, donat amb nul·la transparència; les convocatòries de concursos per a la direcció de museus i centres d'art, en les quals asseguren que es privilegia de manera equívoca el perfil local del director i els seus jurats, de composició dubtosa, són merament consultius i deixen les decisions finals en mans dels càrrecs polítics.

Per a ells, el Macba és l'últim "exemple escandalós" d'això, i en conjunt "són alguns dels símptomes de la tendència irrefrenable a buidar els centres culturals de la seva responsabilitat intel·lectual":

"Els professionals de la cultura, verdaderament compromesos amb un projecte democràtic, emancipador i progressista no podem quedar-nos de braços plegats"

Han conclòs que davant de l'actual estat d'emergència, han de deixar a una banda la diversitat de criteris per afirmar que només són possibles les seves diferències si es garanteix l'existència d'unes institucions culturals democràtiques que funcionin amb autonomia i rigor al servei de la societat.

Per aquesta raó creuen que "avui més que mai" cal una àmplia mobilització dels intel·lectuals i treballadors culturals davant del procés d'aculturació que està promovent l'actual tecnocràcia dirigent.

"No podem ser còmplices de la desertització cultural de Barcelona. El capital cultural públic acumulat és dilapidat", han conclòs clamant la recuperació de les institucions, salvant-les de la regressió, del control partidari i de l'abandonament.