Universitats de l'Estat proposen eliminar les titulacions de filologia catalana i humanitats
La subcomissió d'humanitats del Consell de Coordinació Universitària, encarregada d'elaborar el catàleg de titulacions que hauran d'adoptar totes les universitats de l'Estat el 2010, ha proposat que les llicenciatures de filologia catalana i totes les humanitats desapareguin. Una proposta que ja ha aixecat polèmica. De moment, el govern català ha anunciat que farà arribar la seva total oposició al govern espanyol. Per la seva banda, ERC i CiU, que han titllat la proposta "d'animalada inacceptable", ja han demanat al govern que la rebutgi.
La comissió, presidida per Ángel Gabilondo, va aprovar per majoria el document que proposa l'eliminació total de la carrera d'humanitats i fusiona els títols dels estudis de llengua i literatura catalana en una nova graduació en llengües i cultura modernes on s'inclou també el gallec, l'èuscar, l'anglès, l'italià i l'alemany. La nova titulació portaria per nom "llengües i literatures europees modernes" i diferencia entre les llengües "modernes" i les "orientals", sense especificar en quina de les dues categories caldria inscriure el català.
La proposta ja ha estat fortament criticada a Catalunya. Segons la Conselleria d'Universitats es tracta d'una proposta que implica una "gran falta de sensibilitat" respecte a la llengua i la literatura catalana, una titulació, assegura el conseller Carles Solà, que té una demanda global consolidada a les universitats catalanes, amb un total de 2.400 estudiants.
El govern català s'oposa totalment a la proposta
En aquest sentit, el conseller del DURSI ha anunciat que l'executiu català utilitzarà tots els canals de què disposa per fer arribar al govern espanyol la seva total oposició a la proposta elaborada per la comissió.
Des del Parlament, el portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, ha criticat la "insensibilitat" cap a la llengua i la cultura catalanes dels promotors d'aquesta "inacceptable" proposta, que va "en contra del nou tarannà" preconitzat per José Luis Rodríguez Zapatero.
Amb tot, Puig ha dit que té l'esperança que "només es tracti d'una falsa alarma". Sigui com sigui, ja ha demanat al PSC que "se sacsegi la seva dependència del PSOE" i defensi el manteniment de les dues llicenciatures. En aquest sentit, ha dit que si el tripartit no té prou força davant el govern de Zapatero, "pot comptar amb CiU per fer tota la pressió necessària".
En la mateixa línia, la portaveu d'ERC, Marina Llansana, ha dit que la proposta d'eliminar la carrera de filologia catalana i les humanitats és una "falta de respecte molt greu i una agressió directa a la nostra cultura i la nostra llengua". A més, ha assegurat que aquesta decisió suposa un pas enrere en el reconeixement públic de les llengües cooficials.
Precisament per això, ERC ha demanat al govern tripartit que "treballi amb contundència i rotunditat per aturar "aquesta animalada". En aquest sentit, ha afirmat que espera comptar amb el "suport decidit de tots els sectors universitaris i forces polítiques catalanes". Finalment, Llansana també ha reclamat al govern espanyol que "descarti rotundament aquesta proposta".
