"Uniformement desordenat", la segona novel·la de Rubén Intente, és una obra molt reeixida
Un vespre, un home està a punt d'obrir la porta de casa seva. Mentre en busca les claus, veu que s'apropa el seu fill. A mesura que el noi va fent passes cap a ell, o cap a casa, es construeix una atmosfera tensa, irrespirable. Així comença la novel·la "Uniformement desordenat", de Rubèn Intente, que, després de la bona acollida de "Mapa mut", confirma el seu talent.
Carmen AmorósActualitzat
Un vespre qualsevol, un home de mitjana edat i totalment "normal" està a punt d'obrir la porta de casa seva. Mentre en busca les claus veu que s'apropa el seu fill, un adolescent amb qui manté una difícil relació, sobretot d'ençà que la mare va emmalaltir. A mesura que el noi va fent passes cap a ell, o cap a casa, es construeix una atmosfera tensa, irrespirable.
La història acaba quan es troben cara a cara. Es diran res?
Per saber-ho cal llegir la novel·la "Uniformement desordenat", la segona de Rubèn Intente que, després de la bona acollida de "Mapa mut", confirma el seu talent amb una història d'intriga narrativa en què tots els joves busquen el seu lloc al món i els adults malden perquè el seu món personal no s'ensorri.
La novel·la se centra en tot el que ha passat des del matí, en què ha fet l'home, en on ha anat el seu fill, amb qui s'han trobat, en què ha passat.
Tot i que Intente considera aquesta com una obra menor, de fet l'ha escrit amb molt poc temps mentre està preparant la que serà la seva tercera novel·la, la veritat és que presenta un seguit de personatges, cada un d'ells molt estereotipat, que simbolitzen les difícils relacions que hi ha avui dia entre pares i fills, entre alumnes d'una mateixa escola, entre persones que es coneixen i entre persones que no s'han vist mai però que les circumstàncies obliguen a compartir un determinat episodi.
El text, treballat i molt ben reeixit, aconsegueix mantenir la tensió fins a l'última pàgina i deixa un final obert a la interpretació del lector.
La identitat d'un dels personatges, el que actua com a narrador, no es revela fins al final i resulta ser tota una sorpresa.
Per tant, "Uniformement desordenat" té tots els ingredients d'una bona novel·la: personatges que es troben per casualitat, casualitats que fan que la relació entre els personatges evolucioni d'una determinada manera, final sorprenent i una prosa culta però fàcil, molt fàcil de llegir.
L'autor és professor de filosofia. Se li nota. En el millor sentit.
La història acaba quan es troben cara a cara. Es diran res?
Per saber-ho cal llegir la novel·la "Uniformement desordenat", la segona de Rubèn Intente que, després de la bona acollida de "Mapa mut", confirma el seu talent amb una història d'intriga narrativa en què tots els joves busquen el seu lloc al món i els adults malden perquè el seu món personal no s'ensorri.
La novel·la se centra en tot el que ha passat des del matí, en què ha fet l'home, en on ha anat el seu fill, amb qui s'han trobat, en què ha passat.
Tot i que Intente considera aquesta com una obra menor, de fet l'ha escrit amb molt poc temps mentre està preparant la que serà la seva tercera novel·la, la veritat és que presenta un seguit de personatges, cada un d'ells molt estereotipat, que simbolitzen les difícils relacions que hi ha avui dia entre pares i fills, entre alumnes d'una mateixa escola, entre persones que es coneixen i entre persones que no s'han vist mai però que les circumstàncies obliguen a compartir un determinat episodi.
El text, treballat i molt ben reeixit, aconsegueix mantenir la tensió fins a l'última pàgina i deixa un final obert a la interpretació del lector.
La identitat d'un dels personatges, el que actua com a narrador, no es revela fins al final i resulta ser tota una sorpresa.
Per tant, "Uniformement desordenat" té tots els ingredients d'una bona novel·la: personatges que es troben per casualitat, casualitats que fan que la relació entre els personatges evolucioni d'una determinada manera, final sorprenent i una prosa culta però fàcil, molt fàcil de llegir.
L'autor és professor de filosofia. Se li nota. En el millor sentit.
