Unes hores amb la gent de primera fila
Els responsables de l'ONG sueca Lighthouse Relief ens citen per a un quart de dotze de la nit. Tenen la base a Skala Sikamineas, un poblet minúscul arran d'aigua al nord de l'illa de Lesbos. El lloc on acaben arribant o passant totes les persones que venen amb les barques des de Turquia.
Venim des de Mitilene, la capital de Lesbos, forçant el cotxe de lloguer per una carretera infernal. Els cinquanta quilòmetres en semblen cent. I des d'allà ens enganxem al totterreny del grup de quatre voluntaris que marxen cap al far de Korakas. És negra nit, els nois que seguim no ens podran ajudar de tornada perquè es queden al far. El camí és gairebé impracticable en alguns trams, i les baixades (que després seran pujades) són molt pronunciades.
Però arribem al far. Anem per feina... i després ja pensarem en la tornada.
Escombrades del mar amb visió nocturna
Els voluntaris s'amunteguen a la cabana de fusta que els resguarda. Una mena de cos de guàrdia. Tots descansen mentre un vigila. Ho fa amb els binocles de visió nocturna. "Un puntet negre pot ser una barca amb persones refugiades." Cal verificar-ho amb els prismàtics. També pot ser una llanxa ràpida de les màfies: una travessa a tota pastilla, desembarcament a empentes i retorn dels traficants a Turquia en pocs minuts.
Vigilaran nou hores seguides: de mitjanit a les nou del matí, el tram horari en el qual hi ha, ara, més intents. En cas d'dentificació, comunicació a les autoritats gregues... i a la gent que són a l'aigua: Proactiva Open Arms i una ONG britànica.
Preparats per llençar-se a l'aigua, una immensa taca negra en la foscor
La llanxa de l'organització de Badalona patrulla cada nit. No hi ha diumenges ni festes assenyalades. Hi són sempre. Ens deixen acompanyar-los en una de les sortides que fan cada nit.
Jorge Pacheco, el patró, i Juanma Dávila, el socorrista, pentinen l'estret de deu quilòmetres que separa Turquia de Grècia. En Jorge pilota segur. Es coneix de memòria el fons marí de la zona. I el Juanma escombra la làmina negra d'aigua i les ribes amb el focus. Fa vent i l'aigua és freda. Però la barca gairebé no balandreja. Des de l'aigua veiem , lluny, el far on hi ha la gent de Lighthouse Relief preparats per avisar Proactiva Open Arms si hi ha cap emergència.
Aquestes aigües les han travessat més de 500.000 persones fugint de la guerra, la fam i la persecució. Hi va haver dies que n'arribaven més de 5.000. Ara en són 50 de diàries... a totes les illes. El pacte amb Turquia ha tallat la ruta de l'estret de Lesbos.
Les ONGs que operen a la zona no poden treure gent de les barques si no els ho ordenen les autoritats gregues. O si no és que hi ha una emergència i corre perill la vida de persones. Ja els ha passat. Bolca una barca i els socorristes es llencen a l'aigua a l'instant. "No et creguis que és fàcil saber on ets i què has de fer, envoltat d'aigua negra i foscor...", ens diu en Juama.
De tant en tant, i malgrat la teranyina dels guardacostes turcs, els grecs, Frontex i l'OTAN, una barca esquiva els controls. Algú veu un punt negre a l'aigua. Algú demana coordenades i hi atansa una barca amb socorristes... per si els necessiten.
Al cap de Korakas i arran d'aigua, en aquest racó de l'Egeu, hi fa molt vent, molt fred i la humitat t'engarrota. Però els voluntaris hi són.
