Una vintena de científics de diferents àmbits a les 7enes Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell

Una vintena de científics de diferents àmbits a les 7enes Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell

Una vintena de científics de diferents àmbits a les 7enes Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell

Primer pla d'una revista del Centre de Recerques Mascançà amb el fons de la presentació en roda de premsa de les 7enes Jornades d'Estudis de la comarca, el 4 d'octubre de 2016. (Horitzontal)

Primer pla d'una revista del Centre de Recerques Mascançà amb el fons de la presentació en roda de premsa de les 7enes Jornades d'Estudis de la comarca, el 4 d'octubre de 2016. (Horitzontal)

ACN Mollerussa.-Bell-lloc d'Urgell acollirà el proper 22 d'octubre les 7enes Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell, organitzades pel Centre de Recerques 'Mascançà, on hi prendran part una vintena de científics de diferents àmbits que pronunciaran 14 ponències d'11 temàtiques diferents sobre la història, l'antropologia, el medi, les belles arts o la musicologia de la comarca. Una d'aquestes ponències, a càrrec d'Olga Olivera-Tabeni, narrarà a través de fotografies actuals la història de l'assassinat del diputat lleidatà Francesc Perpinyà a mans del bandoler lo Parrot de Mollerussa i la seva banda formada per diversos homes dels pobles del voltant. Aquests fets se situen a mitjan segle XIX, al juliol de 1846, i tot i la memòria oral de la zona els recorda com a molt tràgics i cruents. La metodologia d'explicar-los amb fotografies actuals és la primera vegada que es farà servir en aquestes jornades que es convoquen de forma anual.

A les ponències hi participaran filòlegs com Francesc Foguet o Josep Camps, historiadors com Felip Gallart, Vicent Lladonosa i Esteve Mestre o ambientòlegs com Francesc Gassó i així fins a una vintena de científics, deu dels quals hi participen per primera vegada. Totes les comunicacions presentades són inèdites.Entre les novetats d'aquesta edició hi haurà ponències de nous camps d'investigació com les ciències ambientals o les belles arts. També s'hi podran escoltar comunicacions sobre temàtiques menys habituals com la musicologia, la pedagogia, l'antropologia o l'economia. Tampoc hi faltaran les més freqüents com la història, l'arqueologia, la filologia o la geografia. Així, s'hi escoltarà ponències sobre la gaudia de la Mare de Déu de l'Horta d'Ivars, la història del Pla a través de les seves arts visuals contemporànies, un recorregut històric pels Firals de Bellvís, l'escola rural a la comarca o la colonització dels fahs Maxkiján, entre altres. Tal com ha explicat Josep Maria Cabau, portaveu de Mascançà, una de les que ha despertat més interès és la que pronunciarà Olga Olivera on a través de fotografies de camps explicarà el relat d'un fet històric entre el Pla d'Urgell i la Segarra que desencadena amb l'assassinat del diputat lleidatà Francesc Perpinyà, que va ser segrestat pel bandoler lo Parrot i la seva banda quan anava de Barcelona a Madrid i el van amagar en un pou que hi ha a la finca de Margalef, a Torregrossa. Aquests fets van ser ''molt tràgics'' segons recorda la memòria històrica de la zona, ha dit Cabau, i van ocasionar la detenció de lo Parrot, que era ni més ni menys que en Jaume Banqué, l'alcalde de Mollerussa, que va ser condemnat a mort i afusellat el 7 de novembre de mateix any.Aquest és el setè any que el Centre de Recerques 'Mascançà' organitza les Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell. Durant aquest temps, l'entitat ha aconseguit recopilar prop d'un centenar d'investigacions realitzades sobre la comarca i ha connectat la comunitat científica més acadèmica amb la gent de la comarca amb inquietuds culturals i científiques. Les poblacions de Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa i Torregrossa han acollit les jornades anteriorment. Les jornades es retransmeten per streaming i les comunicacions d'aquestes quedaran recollides al vuitè volum 'Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell', que sortirà el mes d'octubre de 2017. La revista està indexada a MIAR, Dialnet i Carhus Plus i es podrà llegir en línia a RACO, on els seus articles han rebut en el que es porta d'any més de 12.000 consultes, convertint-se en una referència científica i cultural de la comarca.