Una teràpia amb realitat virtual redueix l'angoixa en pacients amb psicosi

L'experiment s'ha fet a Holanda amb 116 pacients
Una teràpia amb realitat virtual redueix l'angoixa en pacients amb psicosi

Una teràpia amb realitat virtual redueix l'angoixa en pacients amb psicosi

L'experiment s'ha fet a Holanda amb 116 pacients
Xavier Duran Actualitzat
Una imatge del cafè virtual utilitzat en l'assaig (CleVR)

Una imatge del cafè virtual utilitzat en l'assaig (CleVR)

La realitat virtual pot ajudar a reduir problemes de paranoia i ansietat en persones amb psicosi, segons un estudi d'investigadors holandesos. Una teràpia conductista basada en escenes construïdes amb realitat virtual ha permès constatar certes millores en l'exposició a l'entorn social d'alguns malalts.

Al voltant d'un 90% de les persones amb psicosi tenen pensaments negatius de tipus paranoide, com ara creure que d'altres els amenacen o els volen fer mal. Per això, intenten evitar el contacte amb la gent, fins i tot en entorns quotidians, com ara les botigues o el transport públic. També tenen menys presència en xarxes socials i intenten passar menys temps amb altres persones.

A part de la medicació, la teràpia conductista cognitiva és un dels tractaments més efectius contra la psicosi, però té efectes molt limitats de cara a reduir aquestes pors a la relació social.

Per això, investigadors holandesos, encapçalats per Roos Pot-Kolder, de la Vrije Universiteit (Universitat Lliure) d'Amsterdam, i Chris N W Geraets, de la Universitat de Groningen, van preparar el primer assaig controlat sobre l'eficàcia de la teràpia amb realitat virtual. Els resultats s'han publicat a la revista "The Lancet Psychiatry".

Per a l'estudi es van reclutar 116 persones amb psicosi a set centres de salut mental holandesos. La meitat va fer exercicis en un entorn virtual. Tant aquests com l'altra meitat van seguir amb el seu tractament farmacològic i psicològic habitual.

La teràpia va consistir a exposar els pacients a quatre entorns virtuals que reproduïen possibles situacions al carrer, en un autobús, en un cafè o en un supermercat. Aquests vídeos mostren algunes de les simulacions elaborades per l'empresa holandesa CleVR.

 

 

 

Els terapeutes els donaven suport en tot moment per ajudar-los a explorar les seves pors i sensacions. També podien alterar el nombre d'avatars, el seu aspecte, el seu comportament neutre o hostil cap al participant i fins i tot fer-los pronunciar algunes frases.

En comparació amb el grup control, els que van rebre la teràpia amb realitat virtual no manifestaven diferències significatives al cap de tres mesos. Però, al cap de sis mesos, sí que incrementaven lleugerament el temps que passaven amb altres persones no psicòtiques.

També es va reduir l'angoixa en entorns socials, però no disminuïa la percepció de possibles amenaces. El grup amb realitat virtual va tenir menys problemes cognitius i va reduir les estratègies per evitar situacions.

Tot i que es necessita fer més recerca abans no es pugui aplicar a la pràctica clínica habitual, Roos Pot-Kolder diu que els resultats obren expectatives:

"Estem esperançats que si els pacients se senten més còmodes en situacions socials i aprenen que les altres persones són menys amenaçadores del que ells suposaven, podrien mantenir contactes i trobar entreteniments i feines."

Els autors reconeixen certes limitacions de l'estudi. Així, alguns participants seleccionats no es van sotmetre a la teràpia perquè els feia massa por traslladar-se fins al centre on es feia i, per tant, la mostra podria tenir un cert biaix cap a casos menys greus. Tampoc no està demostrat que l'efecte positiu fos de la realitat virtual o que simplement es degués al fet de practicar una teràpia més. Finalment, l'entorn virtual no reflecteix totalment les situacions reals.

Tot i això, en un comentari publicat en el mateix número de la revista, Kristiina Kompus, de la Universitat de Bergen (Noruega), destaca que tant la realitat virtual com els dispositius mòbils augmenten les eines de què disposen els psicoterapeutes per assajar l'exposició dels pacients en situacions controlades:

"L'exposició basada en realitat virtual és efectiva per trastorns d'ansietat, segons els resultats de diverses metaanàlisis, amb la majoria d'estudis enfocats cap a fòbies simples. És important establir si aquests beneficis s'estenen a reptes més complexos, com ara la participació social de les persones amb psicosi."

TEMES:
Ciència Salut

VÍDEOS RELACIONATS