Una soldat dels EUA admet haver torturat seguint instruccions de superiors dels serveis secrets

Una soldat nord-americana ha admès haver torturat presos iraquians seguint indicacions directes dels militars dels serveis secrets que volien debilitar els presos abans d'interrogar-los, segons ha publicat el diari "The Washington Post". Sabrina Haram, que figura entre el grup de sis acusats per abusos a presoners iraquians, ha afirmat a través d'una entrevista per correu electrònic que la seva fiena era fer un infern per als presos iraquians i així assegurar-se que parlarien. D'altra banda, un comunicat del Vuitè Cos Aerotransportat de l'Exèrcit dels EUA, a Fort Bragg (Carolina del Nord), ha indicat que s'han presentat quatre càrrecs concrets contra England. La soldat, de 21 anys, ha estat acusada d'"agredir detinguts iraquians en diverses ocasions" i de conspirar amb un altre militar, el soldat especialista Charles Graner, per maltractar els presoners. També se'ls acusa de cometre un acte indecent i d'altres "de perjudicials per a l'ordre i la disciplina, que van causar el descrèdit de les forces armades en sotmetre a maltractaments presoners iraquians". Familiars de la soldat han comunicat que England seguia les ordres dels seus superiors quan se la va fotografiar amb una corda lligada al coll d'un presoner despullat i estirat al terra de la presó. Els familiars també han informat que la soldat està embarassada de quatre mesos i que el pare del futur nadó és l'especialista Graner. Des de l'exèrcit s'apunta que el cas d'aquesta soldat ha de sotmetre's a una investigació. Informes de la brutalitat dels soldats a les presons Amnistia Internacional (AI) ha criticat en l'informe presentat als EUA el presumpte menyspreu de Washington a la Convenció de Ginebra, que protegeix els presoners de guerra, i ha dit que des del juliol de 2003 ha presentat als EUA informes sobre la "brutalitat" per part de les seves tropes a l'Iraq i a l'Afganistan. Si els EUA no tenen res a amagar i volen frenar la impunitat, llavors han de delimitar "el règim d'incomunicació i donar accés als observadors independents de drets humans", ha declarat Irene Khan, secretària general d'AI. També el Consell Musulmà d'Afers Públics (MPAC) i el Comitè Arabonord-americà contra la Discriminació (ADC) s'han sumat a la crida perquè els EUA investiguin els abusos "sistemàtics" dels presos. Per la seva banda, han denunciat la "cultura" de l'odi contra els àrabs i musulmans que, a judici seu, promouen alts càrrecs del govern dels EUA, líders religiosos i alguns mitjans de comunicació del país. Contraofensiva de Bush Davant la pluja d'acusacions i la carrera per a la reelecció, el president dels Estats Units, George W. Bush, ha anunciat un esforç especial per millorar la imatge dels EUA. "Creiem en els drets humans i en la dignitat humana i l'exemple que donarem al món ho confirmarà", ha dit Bush en un discurs a Iowa, dins la seva campanya per a les presidencials del 2 de novembre. Bush, que no va oferir més detalls sobre el seu pla, ha elogiat el seu equip de govern i ha manifestat que l'escàndol és una taca injustificada en el prestigi de les forces armades. En tot aquest context, ha aparegut una enquesta realitzada entre dimecres i dijous passat per "The Washington Post" i la cadena ABC on la majoria dels nord-americans estan d'acord a castigar els militars culpables de les tortures, però s'oposen a la renúncia del secretari de Defensa, Donald Rumsfeld. Rumsfeld ha comparegut davant dels comitès del Congrés i ha demanat disculpes, però ha avisat que, a més de les imatges retransmeses a les televisions de tot el món, encara n'hi ha d'altres que agreujaran més la crisi.