Una sentència del Suprem pot invalidar les sancions de trànsit interposades pels Mossos

El Tribunal Suprem ha anul·lat l'estructura interna dels Mossos d'Esquadra creada pel govern de la Generalitat el 1996 en considerar que corresponen a la Junta de Seguretat Local, i no a la Generalitat, les competències per desplegar l'estructura organitzativa de la policia autonòmica. Els agents podrien emparar-se en aquesta sentència per rebutjar, per exemple, un canvi de destí, i els ciutadans podrien exigir que se'ls retirin les sancions de trànsit imposades pels Mossos de l'àrea de Seguretat Ciutadana.
Una sentència del Suprem pot invalidar les sancions de trànsit interposades pels Mossos
Barcelona

Una sentència del Suprem pot invalidar les sancions de trànsit interposades pels Mossos

El Tribunal Suprem ha anul·lat l'estructura interna dels Mossos d'Esquadra creada pel govern de la Generalitat el 1996 en considerar que corresponen a la Junta de Seguretat Local, i no a la Generalitat, les competències per desplegar l'estructura organitzativa de la policia autonòmica. Els agents podrien emparar-se en aquesta sentència per rebutjar, per exemple, un canvi de destí, i els ciutadans podrien exigir que se'ls retirin les sancions de trànsit imposades pels Mossos de l'àrea de Seguretat Ciutadana.
Una sentència del Tribunal Suprem anul·la l'ordre del 17 de gener de 1996 per la qual la Generalitat va crear la Divisió d'Inspecció General dels Mossos d'Esquadra, en considerar que no és el govern autonòmic el que tenia competències per fer-ho, sinó la Junta de Seguretat. El portaveu del sindicat Col·lectiu de Policies Integrals, Josep Asensio, ha presentat la sentència del Tribunal Suprem, que ratifica una resolució de la secció quarta del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del gener del 2000. Asensio ha admès que la sentència, que crea jurisprudència, no podrà comportar l'anul·lació del decret, ja que no va ser impugnat en el seu moment mitjançant el procediment adequat, encara que ha afirmat que podria ser invocada "en actes d'aplicació directa". En aquest sentit, ha apuntat que els agents autonòmics podrien emparar-se en aquesta sentència per rebutjar, per exemple, un canvi de destí, i que els ciutadans podrien esgrimir-la per exigir que se'ls retirin les sancions de trànsit imposades per mossos de l'Àrea de Seguretat Ciutadana. La sentència del TSJC, dictada arran d'un recurs contenciós administratiu presentat pel sindicat, decretava "la nul·litat de ple dret" de la disposició per la qual el conseller de Governació va crear el 1996 el cos dels Mossos d'Esquadra i va determinar les seves funcions. La Generalitat va presentar llavors un recurs contra la resolució del TSJC, que ara ha estat desestimat pel Tribunal Suprem en una sentència amb data del passat 29 de setembre que, segons Asensio, el departament d'Interior coneix des de fa més d'un mes. En la sentència, el Tribunal Suprem estima que el conseller de Governació no tenia competències per crear la divisió dels Mossos d'Esquadra i que l'ordre vulnera l'article 13 de l'Estatut de Catalunya, que estableix que l'estructura de la policia catalana ha de ser determinada per acord de la Junta de Seguretat, en què estan representats el govern autonòmic i el central. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem suggereix també en la seva sentència la necessitat de reformar l'Estatut de Catalunya "per la via establerta". El portaveu sindical ha afirmat que la Generalitat i el govern central "han incomplert la legalitat durant vuit anys", i ha acusat els partits polítics d'"intentar enganyar l'opinió pública venent-los la imatge que la Junta de Seguretat és només un òrgan de coordinació".