Una retrospectiva de Velázquez al National Gallery de Londres ven 11.000 entrades abans d'obrir

Aquest dimecres s'inaugura una exposició a Londres que ha despertat tanta expectació que ja se n'han venut més d'11.000 entrades anticipades. Es tracta d'una extraordinària retrospectiva sobre Velázquez a la National Gallery que dilluns va presentar la infanta Cristina. L'exposició, on es podran veure 46 quadres, vol presentar al públic una mostra de totes les etapes més representatives d'aquest geni universal. Entre les diferents aportacions de diversos museus d'arreu del món a aquesta gran aproximació a l'obra de Velázquez destaca la feta pel Museu del Prado.<br>
Una retrospectiva de Velázquez al National Gallery de Londres ven 11.000 entrades abans d'obrir
Londres

Una retrospectiva de Velázquez al National Gallery de Londres ven 11.000 entrades abans d'obrir

Aquest dimecres s'inaugura una exposició a Londres que ha despertat tanta expectació que ja se n'han venut més d'11.000 entrades anticipades. Es tracta d'una extraordinària retrospectiva sobre Velázquez a la National Gallery que dilluns va presentar la infanta Cristina. L'exposició, on es podran veure 46 quadres, vol presentar al públic una mostra de totes les etapes més representatives d'aquest geni universal. Entre les diferents aportacions de diversos museus d'arreu del món a aquesta gran aproximació a l'obra de Velázquez destaca la feta pel Museu del Prado.
El 1914, una anglesa va intentar atacar sense èxit "La Venus del mirall". No podia suportar que els homes es passessin la tarda mirant la seva esquena sinuosa. Que descobrissin com la cara de la deessa al mirall els pescava mirant-la embadalits i els llegia el pensament. La responsable de situacions com aquesta és la subtilesa de Velázquez; el pintor de pintors, l'artista universal que amb els seus quadres aconseguia un impossible: dir més del que es veia, i alhora ensenyar més del que deia.

Les 46 obres que exposa la National Gallery provenen de col·leccions d'arreu del món, principalment angleses i espanyoles. Formen un fascinant recorregut per la trajectòria de Velázquez, des del realisme auster quan feia de pintor de carrer a Sevilla, fins a l'ús magistral del pinzell i la llum com el retratista de la cort de Felip IV.

En una de les obres, Felip IV de cacera mira amb una actitud majestàtica, però Velázquez insinua en el fons les limitacions i inseguretats del personatge. En una altra, el papa Innocenci X transmet autoritat, severitat, però alguna cosa revela un fet inquietant en la seva persona.

Els seus retrats van més enllà de la propaganda per convertir-se en disseccions psicològiques que provoquen l'espectador. Els seus quadres, es diu, semblen una il·lusió, però el que més impressiona és la seriositat amb què fa sentir que són la pura realitat.