Una reflexió sobre l'africanitat i la intimitat, propostes del Sitges Teatre Internacional
Va aixecar el teló divendres i ja no l'abaixarà fins diumenge que ve. És el Sitges Teatre Internacional, un festival que es presenta amb el subtítol de creació contemporània i que fa una aposta descarada pel teatre més jove i per la barreja de llenguatges escènics. "Bésame mucho", una comèdia policíaca que ha arribat de Buenos Aires, i la dansa trepidant de l'espectacle "Black Spring", amb una companyia de ballarins i atletes africans, han estat títols destacats del primer cap de setmana. Companyies catalanes, franceses i molta dansa ocuparan encara aquesta setmana els escenaris d'un festival definit per la seva directora, Magda Puyo, com una capsa de sorpreses.
Un home sol barallant-se amb l'embolcall d'un paquet de galetes, sol en un "loft", un espai diàfan per viure, sense parets. Aquest és el context que permet al corèograf, ballarí i actor Toni Mira parlar d'ell mateix.
Toni Mira té al darrere 25 anys de carrera, i, tot i que Sitges fa d'aparador per a noms nous, també acull noves aventures. Aquest és el primer solo del director de la companyia Nats Nus, i no l'únic muntatge del festival que entra en territoris íntims.
Al darrere d'un altre dels espectacles del festival hi ha Àngels Margarit, ànima de la companyia Mudances. A les estances del Palau Miramar, més a prop d'una instal·lació de museu que d'un espectacle convencional, el públic té accés a la intimitat de dues dones. Condició obligatòria: una mirada relaxada.
Va bé reservar-se per estar a l'altura de la força, la dedicació i l'energia de "Black Spring", un muntatge coreogràfic produït a França amb ballarins i atletes africans d'alt nivell. El Senegal, Nigèria i el Sàhara formen part del paisatge que ha inspirat una proposta que vol respondre la pregunta: què és ser africà?
L'espectacle promou i trenca tòpics sobre l'africanitat, i ha aixecat tanta expectació per si mateix com per la bellesa dels cossos dels intèrprets.
