Una prova específica a més de la selectivitat per ser mestre a Catalunya partir del 2017

La prova vol detectar que els futurs mestres siguin competents des del punt de vista lingüístic i comunicatiu i no només a nivell de coneixements
Una prova específica a més de la selectivitat per ser mestre a Catalunya partir del 2017

Una prova específica a més de la selectivitat per ser mestre a Catalunya partir del 2017

La prova vol detectar que els futurs mestres siguin competents des del punt de vista lingüístic i comunicatiu i no només a nivell de coneixements
Actualitzat
La prova busca mesurar les habilitats comunicatives dels futurs mestres.

La prova busca mesurar les habilitats comunicatives dels futurs mestres.

Els estudiants catalans que vulguin fer Magisteri a partir del 2017 hauran de passar una prova específica a la mateixa facultat a més de superar la selectivitat.

La introducció de la prova és un dels temes que s'han tocat al primer Simposi Internacional sobre la formació inicial de mestres que s'ha fet a Barcelona. La prova, que segurament inclourà una entrevista personal, valorarà coneixements en matemàtiques i llengua, però també altres aspectes, com l'experiència prèvia amb nens.

Miquel Martínez, director del programa de millora de la formació de mestres, ha explicat que la prova vol suplir els dèficits de la selectivitat. "La selectivitat detecta encara avui molts més coneixements que competències. Aquí ens interessa que un mestre sigui competent des del punt de vista lingüístic i comunicatiu, per tant, que no només conegui la gramàtica sinó que s'expressi amb correcció i que sigui capaç de fer un discurs coherent. No es pot garantir que allò que la selectivitat comprova sigui això".

A Finlàndia, per poder exercir com a mestre, calen 5 anys d'universitat, un grau de tres anys i un màster de dos, i presentar entre dues i tres investigacions sobre temes educatius. No hi ha escoles privades, però el sistema per triar els docents que treballen a cada escola està molt allunyat del nostre.

Jari Lavonen, director de l'escola de formació del professorat de la universitat d'Hèlsinki, a Finlàndia, apunta que les claus que expliquen l'èxit del sistema educatiu del seu país són "més professionalitat i menys burocràcia. Necessitem més polítiques a llarg termini i no idees improvisades; necessitem més descentralització i menys estandardització; menys avaluació basada en resultats i més confiança; més col·laboració i no tanta competició".