Barcelona

Una plataforma veïnal recull firmes perquè es desallotgin les casernes de Sant Andreu

Centenars d'immigrants i persones sense recursos fa mesos que viuen instal·lats a les antigues casernes de Sant Andreu. Després de tant de temps, els veïns estan molt preocupats perquè la situació comença a estar fora de control. Diuen que se senten insegurs i veuen com les casernes s'han convertit en una mena d'abocador municipal.

Actualitzat
Muntanyes de brossa i restes podrides de menjar amuntegades als patis de les antigues casernes de Sant Andreu fan difícils les condicions mínimes de salubritat de l'entorn. A més, els centenars d'immigrants que fa mesos que hi viuen refugiats s'han quedat sense electricitat i l'únic servei que tenen és una mànega d'aigua potable. Viuen en condicions infrahumanes i aquests dies de fred s'escalfen amb fogueres improvisades. Ells mateixos s'adonen que no podran aguantar gaire més temps així. Fa uns mesos, els veïns els ajudaven amb mantes i aliments, però ara comencen a sentir-se recelosos. Diuen que ha augmentat la inseguretat al barri, des que hi ha tants ocupants a les casernes. Asseguren que la policia no hi fa res, però fonts policials han dit a TV3 que s'ha augmentat la xifra de patrulles, sobretot de control d'immigració. El problema és que no poden desallotjar ningú fins que no hi hagi un requeriment judicial, i per això fa falta que el Ministeri de Defensa denunciï la situació. Mentrestant, la sensació de por entre els veïns no s'atura. Per això, ja han format una plataforma que ha recollit firmes perquè es desallotgin les casernes al més aviat possible i s'hi facin equipaments, tal com els havia promès fa uns anys l'ajuntament. Les casernes militars de Sant Andreu ocupen uns terrenys molt grans, tant com la superfície de vuit camps com el del Barça. Fa més de deu anys que aquestes casernes van quedar en desús i, tot i que en una part arreglada hi viuen uns quants militars, la resta està plenament ocupada de gent que no té on viure, georgians, russos, romanesos, algerians, marroquins i famílies senceres de subsaharians.
Anar al contingut