Una plaga d'escarabats deixa en escac i mat els boscos de pi del Maresme

Una plaga d'escarabats deixa en escac i mat els boscos de pi del Maresme

Una plaga d'escarabats deixa en escac i mat els boscos de pi del Maresme

Actualitzat
L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, retira l'escorça d'un pi afectat per l'escarabat 'tomicus'. Imatge del juliol de 2016. (horitzontal)

L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, retira l'escorça d'un pi afectat per l'escarabat 'tomicus'. Imatge del juliol de 2016. (horitzontal)

ACN Mataró.-Una plaga d'escarabat 'tomicus' porta de corcoll els tècnics forestals del Maresme. És una espècie autòctona que mai havia causat tants problemes, però que ara té un impacte mortífer sobre els boscos. Al Maresme hi ha 6.600 hectàrees de pinedes, de les quals la meitat estan en situació de vulnerabilitat i algunes d'elles ja són irrecuperables. L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, diu que l'impacte del 'tomicus' s'explica per la situació estructural dels boscos, que són molt prims i per tant tenen molt poca capacitat per retenir aigua, combinat amb unes condicions ambientals dolentes -ha augmentat un grau i mig la temperatura mitjana i la pluviometria ha caigut un 20%- que fa que els arbres siguin més dèbils. L'escarabat es menja el pi per dins fins a matar-lo i l'amuntegament d'arbres morts, alerta, fa créixer el risc d'incendis i inundacions si no es fa una gestió forestal adequada. CCM, Diputació i Generalitat han fet front comú per evitar mals majors.

A més del 'tomicus', la plaga que més preocupa als experts, també tenen incidència altres dues plagues, com l'eruga processionària i els fongs. És per això que les tres administracions treballen conjuntament per salvar les pinedes, després que diversos informes elaborats pels tècnics del Consell Comarcal posessin sobre la taula la problemàtica.La causa principal, explica Oriol Bassa, és el canvi climàtic, que ha fet la massa forestal més vulnerable, per l'augment de les temperatures i la sequera. A això, recorda, s'hi afegeix una manca de gestió forestal a la comarca, que té el 900% dels boscos en mans privades. Amb tot, els arbres han quedat del tot debilitats i sense recursos per contrarestar les plagues.Els problemes que es deriven són diversos. Un és econòmic, ja que els boscos tenen "menys llenya, menys fusta i menys pinyes". També hi ha riscos ambientals i creix exponencialment la possibilitat d'incendis, però també d'inundacions, ja que la pèrdua de cobertura forestal fa que l'aigua de la pluja desemboqui més ràpidament a unes rieres que ja van "justes" de cabal.Les solucions que plantegen els experts són en dues direccions, d'una banda actuar de manera "immediata" perquè entre els mesos de setembre i febrer es retirin dels bosc tots els arbres afectats per la plaga per "evitar que s'acumulin". D'una altra manera, explica Bassa, s'originaria una "fàbrica d'insectes" que acabaria per destrossar tota la massa forestal.En paral·lel, afegeix, s'ha d'activar la "gestió forestal dels boscos" perquè siguin més productius i es minimitzin els riscos. Aquesta, reconeix, és una tasca complicada i que s'ha d'afrontar a mitja termini, ja que la pràctica totalitat dels boscos del Maresme són privats i hi ha una elevada "atomització" que dificulta la gestió.