Una nova campanya a la Torre de Campelles treu al descobert el fossat del segle XIV

Una nova campanya a la Torre de Campelles treu al descobert el fossat del segle XIV

Una nova campanya a la Torre de Campelles treu al descobert el fossat del segle XIV

Actualitzat
Vista aèria de la Torre de Campelles al Ripollès durant els treballs del maig del 2018. Pla general (horitzontal)

Vista aèria de la Torre de Campelles al Ripollès durant els treballs del maig del 2018. Pla general (horitzontal)

ACN Campelles.-La quarta campanya arqueològica a la Torre de Campelles (Ripollès) ha permès treure al descobert el fossat, un element desconegut que dataria del segle XIV. Els arqueòlegs creuen que aquest fossat de 4 metres d'amplada excavat a la roca servia de defensa i impedia l'accés directa als murs que encerclaven la torre. Aquest element també està relacionat amb una estructura a la zona sud que serviria com a pont d'accés entre la zona baixa i la zona de la torre. Els treballs per enretirar les restes enderrocades de la torre i les estructures annexes que cobrien el fossar es van fer durant l'abril i maig. També han finalitzat les tasques de consolidació de murs per garantir la seguretat.

El jaciment arqueològic de la Torre de Campelles, situat en un turó que hi ha a aquest municipi del Ripollès, continua donant sorpreses. En la darrera campanya d'excavacions ha aparegut un element fins ara desconegut, el fossat, que dataria del segle XIV.La recerca d'enguany ha tret a la llum un fossat medieval excavat a la roca que dataria del segle XIV. La datació és aproximada basant-se amb les restes de ceràmica comunes que han aparegut a aquest mateix nivell i la documentació que situa la construcció de la torre en aquest període. Servia de defensa avançada, impedint un accés directe als murs que encerclaven la torre. "Fa uns quatre metres d'amplada i, tot i que només hem excavat la meitat, creiem que envolta tota la torra", afirma el codirector del jaciment, Albert Pratdesaba. La forma també canvia en funció de la zona. En el cas de la part sud-est, té una forma de 'v' pel tall propi de la roca mare de pissarra, i més al nord té més forma d'u' en uns treballs "més ben fets i fins i tot més ben conservats". Així mateix, també es relaciona amb una estructura a la zona sud que actuaria com a pont d'accés entre la zona baixa i la zona de la torre. El fossat s'ha trobat cobert pel material de la torre i les estructures annexes procedents de l'enderroc del monument que els investigadors situen entorn del segle XVII. La investigació arqueològica d'enguany es contrastarà amb la documentació escrita, tant del període medieval, modern i contemporani per tal de poder precisar amb major detall la funcionalitat i ús de la Torre de Campelles. Els treballs s'han completat amb la consolidació arquitectònica dels murs que presentaven una debilitat estructural, per mantenir la seguretat del monument i dels visitants. Nous murs del segle XIXDurant aquesta campanya s'ha pogut datar cronològicament la bestorre nord apareguda durant les actuacions del 2017, els nivells de circulació i els nous murs corresponents a la refortificació del segle XIX, en el context de la primera Guerra Carlina. Aquests últims confirmen la "important reforma estructural" que s'efectua a l'antiga construcció medieval (ja enderrocada) per adaptar-la al sistema de construcció defensiva vuitcentista. Aquesta modificació amb murs es va fer just a sobre els nivells d'enderroc. La primera campanya del 2015 va deixar al descobert l'estructura circular de la torre i una cisterna de quatre metres al punt més alt. I el 2017 en una nova actuació van aparèixer dues bestorres amb espitlleres que, malgrat estar parcialment enderrocades, conservaven l'estructura semicircular. Amb elles es va obrir un nou període cronològic que els investigadors no contemplaven entre el segle XIV i XIX. Aquesta última campanya es va fer els mesos d'abril i maig tot i que les tasques de consolidació van allargar-se fins a finals de juny. S'ha finançat amb un ajut de la Diputació de Girona, a través del Servei de Monuments, i l'Ajuntament de Campelles, amb una aposta per posar en valor aquest espai, considerat l'element del patrimoni cultural i històric més important del municipi. En total, hi han treballat cinc arqueòlegs i una empresa amb maquinària especialitzada. D'una zona de pastures a una important fortificacióLa Torre de Campelles és una construcció medieval fortificada. Apareix citada per primer cop en documentació del segle XI i fins fa quatre anys estava completament colgada de terra i era una zona de pastures. Des de llavors i gràcies a les excavacions arqueològiques està guanyant importància any rere any. "Està aflorant una autèntica fortificació defensiva important amb unes fases cronològiques molt marcades que està sorprenent fins i tot als mateixos veïns del municipi" que desconeixien de la seva existència, afirma el codirector. Creuen que podria haver fet uns 10 metres d'altura (d'aquí la gran acumulació de runa que encara queda per enretrirar).Aquest jaciment pot aportar informació rellevant sobre el funcionament de la torre com a punt militar a l'estar situada en un indret estratègic entre els comtats d'Urgell, Cerdanya i Osona. També per la seva característica de defensa militar de frontera al llarg del conflicte amb el Regne de Mallorca o bé durant les Guerres Carlines del segle XIX. Aquest any també s'ha habilitat un recorregut per fer-ho visitable i accessible a la major part de les zones de la torre descobertes.