Una nevada per recordar (II)

Una nevada per recordar (II)

Una nevada per recordar (II)

Francesc Mauri Actualitzat
De viatge cap a la tele parlo amb l'equip de guàrdia del Servei Meteorològic de Catalunya, que em confirmen el que ja deien els mapes. Potent borrasca i nevades fins a nivell de mar amb fortes ventades. Tot plegat focalitzat a les comarques del nord-est i reforçant-se entre el migdia i la tarda. Quan arribo a la tele tothom està inquiet. Em pregunten què s'ha de fer, on s'han d'enviar equips, com planificar, etc. El 3/24 és un canal ja plenament consolidat i molt dinàmic. En Jordi Eroles presenta aquell matí i ja entro continuadament parlant de les primeres nevades al sud de Catalunya desplaçant-se al centre i al nord. Un segon company del temps, l'Eloi Cordomí, arriba a la redacció d'informatius. Ens mirem els mapes i somriem. Tindrem un dia espectacular. Són les 8 del matí i la meva dona em truca. Hi ha més de 10 centímetres a casa i prefereix no acompanyar el meu fill a l'escola i no va a treballar. Amb l'Eloi tornem a parlar i li explico que jo he viscut diversos temporals de neu a Catalunya, el més recent i potent al desembre del 2001, però que recordava el del 30 de gener del 1986, quan feia 6 mesos que havia començat a treballar. Aquell dia es va donar una situació similar als mapes del temps i el resultat va ser mig Catalunya col·lapsada durant dos dies amb milers de persones atrapades als trens i cotxes i talls de llum i telèfon a molts indrets. Aquell dia, la nevada va ser molt humida, amb vents superiors als 120 quilòmetres per hora i es van superar els 70 centímetres en algunes àrees. El correu electrònic treia fum amb les fotografies dels teleespectadors i, en aquell moment en vam rebre una d'un fil telefònic carregat amb un "manguito" de neu. "Eloi: aquell any va passar això i van caure moltes línies elèctriques i telefòniques. Hauríem de mostrar aquesta foto a totes les intervencions nostres i advertir que a partir del migdia i la tarda pot nevar intensament, amb vents forts i que hi podria haver problemes amb els telèfons i l'electricitat. A mig matí parlo amb en Tomàs Molina, perquè ell és el cap de la secció meteorològica, i acordem no anar a cap indret a fer el temps en directe, ja que serà un dia molt complicat i millor tenir tots els "efectius" a la redacció.

Durant el matí, tinc converses continuades amb Eliseu Vilaclara, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya i que està a punt de reunir-se a la seu del CECAT, el centre d'emergències de Catalunya. Conversem sobre el pronòstic amb ell i l'equip de pronòstic i acordem continuar advertint de la possibilitat que la nevada s'intensifiqui al migdia i la tarda i que pugui arribar a cota 0, tot i que, segons els mapes, es considera que el gruix més gran s'acumuli per sobre dels 200 metres. Arriba el "TN migdia", els nervis i les corredisses a la redacció augmenten i el correu electrònic està gairebé colgat de fotografies. No donem l'abast a mirar-les totes. A l'espai del temps del migdia mostro la fotografia del fil telefònic carregat de neu i adverteixo que el pronòstic no pinta bé a la tarda i atenció amb les línies aèries de telèfon i electricitat. Després de gairebé 9 minuts d'informació (habitualment són 5 minuts), em desmaquillo, em canvio de roba i torno a la redacció per plegar i tornar a casa. A Sant Joan Despí ja no plou. La neu hi cau amb intensitat i la visibilitat es redueix moltíssim. Em quedo uns minuts més, però el telèfon bull. Parlo amb Catalunya Ràdio perquè cobreixo el torn de tarda i em diuen que a dins de Barcelona la nevada és espectacular i que es plantegen fer un programa especial. A TV3 també ho comencem a planificar i el canal 3/24 a mitja tarda inicia un programa especial. Surto de TV3 per anar a cobrir el meu torn a la ràdio, però només aconsegueixo recórrer uns 300 metres. Els carrers estan col·lapsats i l'autopista també ho està. Després mitja hora dins del cotxe, totalment aturat, torno a TV3 amb uns 8 centímetres de neu pels carrers.

A la taula de meteorologia hi ha el Ricard, estudiant en pràctiques de la redacció, en Tomàs Molina i jo mateix. Al portal del notícies 3cat24.cat em diuen que arriben milers de fotografies. Em truquen de la ràdio per fer connexions amb el programa de la Sílvia Cóppulo, Catalunya Informació i "L'informatiu del vespre" amb en Kilian Sebrià i vaig entrant als blocs informatius del 3/24 amb l'Ariadna Oltra.

Estem desbordats d'informació, ens arriben notícies de col·lapse a les carreteres gironines, talls de llum, fortes ventades i col·lapse a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Els pronòstics indiquen una millora a partir de la matinada següent, però a partir del vespre, les nevades van aturant-se.

Des de direcció se'ns comenta si hi pot haver problemes per als treballadors per tal d'arribar a la tele la matinada següent, perquè s'ha de garantir l'emissió. Es prefereix fer una reserva important d'habitacions als hotels pròxims i així el personal que ja hi és pot assegurar la continuïtat de les emissions.

Al vespre, l'"Espai Terra" d'aquell dia, juntament amb "El temps" del "TN vespre" són especials i se'ns convoca a en Tomàs Molina i jo mateix a un "Àgora" especial amb en Xavier Bosch. Acabem passades les dotze, encara amb energies. Parlo amb la meva dona i em diu que ha caigut prop de mig metre i que millor que no vagi a dormir a casa si haig de tornar a treballar a les cinc. Té tota la raó. Me'n vaig a l'hotel passades la una de la matinada per llevar-me a les quatre. A recepció se sent riure a tres turistes, que són a la barra del bar amb unes quantes copes de més i aliens completament a la situació d'algunes comarques del país.

L'endemà mig país continua paralitzat i amb un fred molt més intens del que és normal i les audiències dels programes lligats a la nevada certifiquen que van ser els més vistos a Catalunya. La feina de Catalunya Ràdio, aquella tarda, ha estat premiada recentment amb un premi Ondas.