Una mostra retrata les propostes del moviment Gatpac per modernitzar l'arquitectura

Maquetes, fotografies, plànols i projectes d'arquitectes com Josep Lluís Sert i Josep Maria Coderch s'exhibeixen a Barcelona a l'exposició "Gatpac. 1928-1939", que narra les propostes que el moviment va fer en aquest període per modernitzar l'arquitectura a Espanya. El Museu d'Història de la Ciutat i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya han impulsat la mostra, que s'estarà a les dependències del museu fins al 8 d'octubre. L'exposició vol reconèixer el treball del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània, que va veure truncada la seva experiència avantguardista per la Guerra Civil.
Una mostra retrata les propostes del moviment Gatpac per modernitzar l'arquitectura
Barcelona

Una mostra retrata les propostes del moviment Gatpac per modernitzar l'arquitectura

Maquetes, fotografies, plànols i projectes d'arquitectes com Josep Lluís Sert i Josep Maria Coderch s'exhibeixen a Barcelona a l'exposició "Gatpac. 1928-1939", que narra les propostes que el moviment va fer en aquest període per modernitzar l'arquitectura a Espanya. El Museu d'Història de la Ciutat i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya han impulsat la mostra, que s'estarà a les dependències del museu fins al 8 d'octubre. L'exposició vol reconèixer el treball del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània, que va veure truncada la seva experiència avantguardista per la Guerra Civil.
"Gatpac 1928-1939. Una nova arquitectura per a una nova ciutat" és el títol de l'exposició que vol donar a conèixer el material d'un grup que va protagonitzar un paper molt destacat en el desenvolupament de la societat moderna catalana. Fundat el 1930, el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània (Gatpac) va arribar a tenir més de setanta socis, que van iniciar el procés de modernització de l'arquitectura catalana fins que la Guerra Civil va posar de manera dramàtica el punt final a la seva experiència avantguardista.

Plantejada en quatre àmbits, els dos comissaris de l'exposició, Antonio Pizza i Josep Maria Rovira, han considerat que per entendre millor el moviment -en la segona exposició que se li dedica a la capital catalana des del 1971- calia remetre's al període del 1925 al 1930, quan els futurs membres del Gatpac comencen a buscar respostes urbanístiques a la nova societat de masses.

Segons el seu parer, han intentar mostrar a l'exposició que Barcelona era una ciutat amb "mancances alarmants" i que aquests joves professionals, amb la mirada posada en mestres com Le Corbusier, van començar a proposar un tipus de construcció en la qual es prioritzen el formigó, les finestres horitzontals, les superfícies llises i els colors neutres.

A l'octubre del 1930 es constitueixen com a Grup Est del Gatepac, per tot el territori espanyol, però ja al desembre acaben convertint-se en Gatpac, centrant-se principalment en el territori català.

El segon àmbit de l'exposició, i el més extens, se cenyeix al treball dels arquitectes d'aquest col·lectiu durant la Segona República, subratllant especialment el seu projecte denominat "Pla Macià", del 1932, que no va arribar a aplicar-se, però que era una visionària proposta per racionalitzar Barcelona des de la perspectiva del treball, la circulació i el temps lliure.

Josep Maria Rovira ha volgut destacar també en roda de premsa que els arquitectes del Gatpac van ser els primers de veure Barcelona com un enllaç amb el territori metropolità i van proposar, per exemple, un gran complex de repòs a les platges del sud del riu Llobregat. Encara que molts dels seus projectes no van arribar a executar-se, el grup va treballar per construir noves escoles, hospitals, sanatoris i habitatges socials, basant-se en la màxima de Le Corbusier de "sol, aire i llum".

De l'època queda encara a Barcelona l'edifici Casa Bloc, al barri de Sant Andreu, inicialment per a 207 famílies, i altres edificis de pisos de Sert al carrer Muntaner o un altre de Germán Rodríguez Arias a la Via Augusta. El grup es va dissoldre amb la Guerra Civil, però algunes de les seves propostes com l'"esponjament" de Ciutat Vella, el soterrament de les vies del tren o l'obertura d'illes a l'Eixample encara avui són vigents i s'han adaptat als nous temps.