Una militar aixeca la veu per denunciar les agressions sexuals a l'exèrcit espanyol

Una militar aixeca la veu per denunciar les agressions sexuals a l'exèrcit espanyol

Una militar aixeca la veu per denunciar les agressions sexuals a l'exèrcit espanyol

Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El programa "Preguntes freqüents" ha parlat amb Azucena Hernández, soldat de l'exèrcit espanyol víctima d'una agressió sexual per part d'un company militar.

El seu testimoni ha estat amb la veu distorsionada, d'esquena i totalment anònim. Azucena no és el seu nom real, ja que, tal com ha explicat el programa, cal protegir-la de les represàlies de l'exèrcit espanyol.

Azucena ha explicat que ha decidit explicar ara el seu cas per "posar el meu granet de sorra per evitar que això torni a passar. Tinc una filla, nebodes, una germana.... No vull que això torni a passar perquè això no se supera, per a una dona és una humiliació tremenda."

Al plató l'ha acompanyat Luis González Segura, extinent de l'Exèrcit de Terra, que ha denunciat de manera reiterada les discriminacions a l'exèrcit, i que ha explicat que el sol fet de denunciar ja li suposa represàlies:

" Si sabessin qui és i que està en un mitjà de comunicació explicant el que ha viscut, els dies que passés al quarter serien un veritable infern per a ella."

La soldat ha explicat que ella recorda poca cosa de la nit dels fets, l'últim que en recorda és que es va estirar a la part de darrere d'un cotxe:

"Vam sortir a acomiadar un company que canviava d'unitat, i "aquest personatge" s'hi va incorporar a última hora. Jo a última hora vaig decidir sortir, i quan em retirava ell es va oferir a portar-nos al company que marxava i a mi. Pràcticament no havia parlat amb ell perquè no el coneixia, no en sabia ni el nom. Havia begut. Només recordo que vaig pujar al cotxe, jo anava a la part del darrere, em vaig estirar i ja està... No tinc més records. El següent que recordo és despertar-me al llit amb sensacions que m'havien penetrat, però no tenia cap record, va ser com si fos una mena de malson. El primer que vaig fer va ser tocar-me i anar al bany i aleshores vaig donar l'alerta immediatament."

L'única imatge que tenia era la cara d'aquesta persona i pensava que alguna cosa havia passat, "potser m'havien donat burundanga", i una de les seves preocupacions era una possible infecció:

"El primer que vaig fer és trucar a tots els que jo tenia el telèfon perquè volia saber què havia passat, com vaig arribar jo allà, i per què estava així. Van venir, em van ajudar i jo només demanava que em portessin a urgències. El primer que em va passar pel cap és que m'havien tirat burundanga a la beguda perquè no tenia ni un record i tenia por que m'haguessin fet alguna cosa, per un possible embaràs o una possible infecció o fins i tot un VIH. Volia saber què havia passat."

Des del primer moment, Azucena va tenir molt clar que denunciaria aquest soldat perquè era l'últim record que tenia i perquè l'altre company em va confirmar amb qui vam marxar que aquesta persona va insistir molt a pujar-me a l'habitació.

Azucena explica que com que ella no recordava res, per al jutge la versió que val és la de l'acusat:

"Ell, a la seva segona declaració, després de saber que em van assistir els serveis d'urgència,  va explicar que havia tingut una relació consentida després de negar-ho al principi. Jo vaig demanar que em fessin la prova de les drogues i vaig donar positiu en barbitúrics. Ell tenia la consciència al 100%, i jo nul·la, però com que jo vaig beure i no recordo res, no tinc un relat, doncs el relat vàlid és el d'aquesta persona i queda absolta perquè va reconèixer una relació consentida.  Per mala sort per mi, perquè aquesta persona continua portant l'uniforme. A la que han humiliat és a mi."

Azucena va tenir problemes per recórrer la sentència, que segons ella és humiliant, ja que li suposava una despesa important de diners i molt de temps.

Judici militar

L'extinent Luis González Segura assegura que el fiscal ho va veure molt clar si va demanar 6 anys de presó per aquest soldat:

"Sent militars tenen un grau d'independència i imparcialitat molt reduït. El sorprenent va ser la resolució judicial."

El soldat acusat va quedar absolt amb una sentència que, segons explica González Segura, és humiliant per a la víctima:

"El més greu és que pràcticament es condemna la denunciant, molt semblant al que ha passat en el cas de la víctima de La Manada. Jutjar la dona per la seva conducta. Però en el món militar encara és més greu, només el 12% de les denúncies que es posen, que és un percentatge molt baix, acaben en condemna, i els condemnats continuen dins de les forces armades. Les dones, en canvi, acaben sent sistemàticament expulsades, assetjades pels seus companys, repudiades i marcades per a tota la seva carrera militar fins que acaben sent expulsades amb baixes psicològiques i psiquiàtriques."


Segura ha explicat, la setmana passada una companya es va intentar suïcidar. És un escenari per a la dona absolutament dantesc. Explica també que sempre es protegeix els comanaments superiors:

"Hi ha un capità condemnat per 28 agressions sexuals i continua dins del cos. Sempre es protegeix el rang més alt."

També ha assegurat que hi ha una pressió cap a les víctimes perquè no denunciïn i per això hi ha tan poques agressions denunciades, per la por de les represàlies:

"El Canadà ha establert que hi han hagut unes mil agressions dins el seu exèrcit anualment. A Espanya, en 10 anys, n'hem tingut 62."

L'exmilitar també ha explicat el problema del consum de drogues i alcohol dins l'exèrcit, diu que és habitual i que tothom mira cap a un altre costat perquè afecta tots els rangs:

"Es permet el consum d'alcohol i drogues entre els militars perquè si no augmentaria l'índex de suïcidis."

Assegura també que sempre es protegeix la institució.

TEMES:
Agressió sexual Exèrcit espanyol

VÍDEOS RELACIONATS