Una màquina quàntica, el genoma del Neandertal i el cromosoma sintètic, entre els descobriments més importants de l'any

Un aparell que desafia "el sentit de la realitat", ja que només pot explicar-se a través de les regles de la mecànica quàntica, ha estat escollit per la revista "Science" com el descobriment més important de l'any 2010. Entre els deu finalistes hi ha també dos nous mètodes per lluitar contra el contagi de la sida, el cromosoma sintètic dissenyat per l'equip de Craig Venter o la reconstrucció del genoma de l'home de Neandertal.
Una màquina quàntica, el genoma del Neandertal i el cromosoma sintètic, entre els descobriments més importants de l'any
Washington

Una màquina quàntica, el genoma del Neandertal i el cromosoma sintètic, entre els descobriments més importants de l'any

Un aparell que desafia "el sentit de la realitat", ja que només pot explicar-se a través de les regles de la mecànica quàntica, ha estat escollit per la revista "Science" com el descobriment més important de l'any 2010. Entre els deu finalistes hi ha també dos nous mètodes per lluitar contra el contagi de la sida, el cromosoma sintètic dissenyat per l'equip de Craig Venter o la reconstrucció del genoma de l'home de Neandertal.
Actualitzat
El físic Andrew Cleland, un dels dissenyadors del prototip de màquina quàntica (Foto: Science)

El físic Andrew Cleland, un dels dissenyadors del prototip de màquina quàntica (Foto: Science)

La revista científica "Science" ha fet pública la llista dels deu descobriments científics de l'any 2010 que considera més rellevants. En el número u s'hi situa un aparell desenvolupat pels físics Andrew Cleland i John Martinis de la Universitat de Califòrnia i que, segons la revista, "es mou de maneres que només es poden descriure com a mecànica quàntica, la sèrie de regles que governa el comportament de coses minúscules com mol·lècules, àtoms i partícules subatòmiques".

Cleland i Martinis van dissenyar un prototip de màquina que consisteix en una diminuta paleta metàl·lica de semiconductor (nitrur d'alumini recobert d'alumini) visible a plena vista i van fer que efectués un moviment amb ritme quàntic. Els editors de "Science" afirmen que aquesta màquina "obre el camí cap a una gran quantitat d'aparells experimentals i potser per a proves del nostre sentit de la realitat". La teoria quàntica indica que un objecte molt petit pot absorbir energia només en quantitats limitades, mai pot quedar-se perfectament quiet i pot ser a dos llocs al mateix temps.

Gràcies als experiments dels científics de la Universitat de Califòrnia es va aconseguir posar l'aparell en dos espais alhora. Aquest descobriment obre la porta a utlitzar les màquines quàntiques en detectors de força ultrasensibles o per a la generació d'estat quàntics de la llum.

Els altres avenços científics del 2010

Entre els finalistes a millor descobriment científic de l'any hi ha la creació de la primera cèl·lula artificial per part d'un equip d'investigadors de l'Institut J. Craig Venter. Aquests científics van construir un genoma sintètic i el van inserir en un bacteri substituint l'àcid desoxiribonucleic original de l'organisme. D'aquesta manera, el nou genoma va fer que el bacteri produís un conjunt nou de proteïnes.

Un altre dels descobriments destacats és la reconstrucció de dos terços del genoma complet de tres Neandertals que va dur a terme un equip de biòlegs de l'Institut Max Planck de Leipzig. A partir de tres Neandertals femenines, els investigadors van comprovar que els Neandertals es van aparellar amb alguns humans moderns i que van deixar la seva marca en el genoma humà.

Dos mètodes de prevenció del contagi del VIH que han tingut èxit durant aquest 2010 també figuren a la llista de principals avenços científics: un gel vaginal que conté l'antiretroviral tenofovir i que redueix la infecció del virus en dones un 39% i un fàrmac d'ingestió oral i ús previ a la relació de risc.

El llistat complet dels finalistes es pot consultar aquí.

Una dècada prodigiosa

El número de "Science", a més a més, també inclou un rànquing amb les que la revista considera les deu principals fites científiques de la dècada. El genoma obscur, el descobriment que en el passat hi havia hagut aigua a Mart, els descobriments de planetes de fora el sistema solar o els coneixements sobre el canvi climàtic són alguns dels més detacats.