Una jutgessa de Barcelona desestima la primera querella de "mobbing immobiliari" a Espanya

La titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona ha rebutjat la primera querella de "mobbing immobiliari" d'Espanya. La magistrada no ha admès a tràmit la querella per entendre que els fets relatats no són delicte i, en tot cas, no són imputables al propietari de l'immoble. La querella va ser presentada el novembre de 2003 per una anciana de 75 anys d'edat, veïna d'un immoble situat al districte de Ciutat Vella, una zona assetjada per la pressió immobiliària, igual que altres barris de Barcelona com el Raval o el Born.
Una jutgessa de Barcelona desestima la primera querella de "mobbing immobiliari" a Espanya
Ciutat Vella

Una jutgessa de Barcelona desestima la primera querella de "mobbing immobiliari" a Espanya

La titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona ha rebutjat la primera querella de "mobbing immobiliari" d'Espanya. La magistrada no ha admès a tràmit la querella per entendre que els fets relatats no són delicte i, en tot cas, no són imputables al propietari de l'immoble. La querella va ser presentada el novembre de 2003 per una anciana de 75 anys d'edat, veïna d'un immoble situat al districte de Ciutat Vella, una zona assetjada per la pressió immobiliària, igual que altres barris de Barcelona com el Raval o el Born.
L'anciana que va presentar la querella viu de lloguer en un pis de renda antiga, amb un contracte que va ser subscrit pel seu pare l'any 1936. La relació amb el propietari de l'edifici es va desenvolupar en termes correctes mentre la propietat va estar en mans del pare de l'actual arrendador però, en els últims temps, i especialment en els últims mesos, la situació s'ha fet "insostenible", segons la querellant. Segons recull la querella, el propietari està coaccionant l'anciana perquè abandoni el seu pis voluntàriament i amb això, renunciï a la indemnització a què té dret per la rescissió del contracte de lloguer. Per aconseguir aquest objectiu, l'actual arrendador, Antonio R.R., està tolerant una sèrie de fets malgrat la seva obligació, com a garant de la finca, de mantenir l'immoble en condicions. El propietari, per exemple, no ha mogut ni un dit per expulsar un grup d"okupes" que s'ha apoderat del terrat i hi impedeixen l'accés als veïns. Els "okupes" han manipulat les canonades i les instal·lacions elèctriques ocasionant un consum de llum i aigua que l'anciana es veu obligada a pagar si no vol que li tallin els subministraments. A més, roben en els pisos i intimiden els inquilins, segons la versió de la querellant. A més, l'edifici presenta un estat lamentable, amb incomptables esquerdes i està envaït pels escarabats i les rates que habiten als pisos ja desallotjats i que el propietari ha tapiat sense abans netejar-los. La querella considera que aquesta situació encaixa perfectament amb el fenomen conegut com a "mobbing immobiliari", i aquest cas té a més implicacions criminals per la presència de delictes de coaccions, de robatori amb força i de fraus del subministrament elèctric i anàlegs atribuïbles al propietari. Malgrat aquesta argumentació, la magistrada no ha admès a tràmit la querella. En la interlocutòria, la jutgessa argumenta que les coaccions exigeixen "una mecànica comissòria", és a dir que l'autor porti a terme una acció i requereix, a més, l'obtenció d'un resultat que en aquest cas seria aconseguir treure fora de casa la llogatera. Segons la jutgessa, com que no s'ha arribat a aquest extrem, no s'ha delinquit. Després de la negativa de la jutgessa d'admetre la querella, l'advocat de l'anciana, José Ángel González Franco, ha interposat recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona.